Estratègies d’internacionalització: tipus, diferències i exemples

Després de la globalització, les estratègies d’internacionalització de les empreses han anat en augment amb l’arribada de les empreses multinacionals i les economies d’escala.  Amb l’evolució dels mercats, s’han obert nous models de negoci que estan explotant el mercat exterior amb noves propostes de valor.  

En el següent article, t’expliquem quins tipus d’estratègies d’internacionalització existeixen i casos d’èxit.  

Què és la internacionalització d’una empresa? 

Sovint, es confon la internacionalització amb la globalització. Encara que aquests termes no facin referència exactament al mateix, és normal que es confonguin, ja que la internacionalització de l’empresa no deixa de ser l’aplicació de la globalització. 

Ara bé, què entenem per internacionalització? És el procés amb què una empresa desenvolupa la seva activitat en un altre país diferent al d’origen, és a dir, en el mercat estranger. 

Així, doncs, la internacionalització d’una empresa és una estratègia transnacional amb la qual expandir la seva capacitat productiva per arribar al mercat global. Entre els seus principals objectius destaca la potenciació de la marca, l’augment de la capacitat productiva, l’expansió de mercats i la generació de riquesa col·lectiva aprofitant els recursos que ofereix la regió.  

Etapes de la internacionalització d’una empresa 

Malgrat que el procés d’internacionalització d’una empresa pot variar depenent de la seva mida, activitat, sector i país, existeixen fases recurrents: 

Etapa importadora 

Abans de llançar-se a experimentar nous mercats, la majoria de les empreses opera internacionalment a través de les importacions. Aquest primer contacte amb els mercats exteriors els serveix per conèixer el funcionament d’aquests processos i descobrir el potencial que pot tenir incorporar estratègies d’internacionalització en els seus models de negoci.  

Etapa exportadora 

Un cop que l’empresa descobreix el funcionament de l’estratègia multinacional, és el moment de fer el pas i vendre el seu producte o servei a altres països. Inicialment, sol ser una operació a petita escala fins a valorar la seva rendibilitat, per la qual cosa es basa en vendes esporàdiques.  

Etapa internacional 

Una vegada l’empresa s’ha adaptat al nou mercat, és el moment d’obrir sucursals o delegacions en les quals vendre el seu producte o servei. Aquesta etapa implica una gran inversió tant en infraestructura com en recursos humans.  

Etapa multinacional 

A diferència de l’anterior, en l’etapa multinacional es fa un pas més enllà amb la creació de filials de producció, tot i que també duen a terme altres activitats d’altres àrees funcionals. En aquests casos, les filials depenen de la matriu principal quant a la presa de decisions. 

Etapa global 

L’etapa global és la fase més madura del procés d’internacionalització d’una empresa, ja que aquesta perd la seva nacionalitat per convertir-se en global. Ja no depèn d’una matriu principal, sinó que les activitats es duen a terme al voltant del món segons les prioritats i decisions que pren la mateixa empresa. 

Avantatges i desavantatges d’internacionalitzar una empresa  

Malgrat que el mercat internacional pot oferir grans oportunitats d’expansió per a les empreses, com tota estratègia, aquesta té els seus avantatges i inconvenients. Per això, és important valorar el seu impacte abans d’implementar-la. 

Avantatges d’internacionalització d’una empresa 

• Augment dels beneficis diversificant la productivitat en altres mercats.  
• Optimització del cost de producció deslocalitzant les cadenes de la pime per aprofitar els recursos que ofereixen les empreses locals. 
• Coneixement dels mercats estrangers com a avantatge competitiu per entendre millor els consumidors i competidors.  
• Augment del valor de l’empresa gràcies al reforç positiu de la imatge i de la marca. 
• Atracció de nous inversors i fonts d’ocupació, generant aliances amb altres empreses locals i professionals del sector.  

Desavantatges d’internacionalització d’una empresa 

• Procés complex que implica una gran inversió. 
• Limitacions geogràfiques, polítiques i econòmiques particulars de cada país i mercat. 
• El retorn de la inversió no es veurà immediatament, ja que és un procés llarg que implica moltes despeses. 
• El procés logístic es complica en ampliar-se la distància i operar en països que es regeixen per altres legislacions.  

Internacionalització d’empreses exemples  

Ara que ja coneixes en què consisteix la internacionalització d’empreses, és el moment de veure alguns casos d’èxit: 

• ALSA. Amb presència en països com la Xina, Alsa s’ha consolidat al mercat com un dels operadors líders en el sector de transport de viatgers per carretera.  
• Hawkers. Aquesta empresa emergent espanyola d’ulleres és tot un referent pels comerços electrònics i per la seva internacionalització gràcies a la seva estratègia de màrqueting d’influencers. 
• Mango. La popular marca de roba és també un exemple d’internacionalització en línia. Nascuda a Barcelona, ja compta amb presència a Taiwan, Singapur i Sud-àfrica, entre altres països. 

Si vols saber més sobre la gestió directiva d’una empresa, no et pots perdre l’Executive MBA de l’Euncet Business School.