El terme Blue Monday o Dilluns Trist es refereix al tercer dilluns de gener de cada any. Per què es considera aquest dia com el més trist de l’any? Quins fonaments recolzen aquesta afirmació? I, el més important, per què totes les marques desenvolupen campanyes de màrqueting al voltant d’aquest dia?
Sobreviure a qualsevol dilluns ja és tot un desafiament, però quan es tracta del Blue Monday, la situació es complica. Després d’haver deixat enrere les festivitats nadalenques, els banquets abundants, els intercanvis de regals i el final d’any, ens enfrontem a la temuda “costa de gener”. Tot i que alguns estiguin entusiasmats amb nous propòsits i plans per a l’any que comença, el cop de realitat arriba amb el Dilluns Trist.
A continuació, t’expliquem què és el Blue Monday i quin és el seu origen.
ÍNDICE DE CONTENIDOS
Blue Monday: què és i origen
L’origen del Blue Monday és el resultat d’una investigació sense fonament científic realitzada per Cliff Arnall, professor al Centre d’Aprenentatge Permanent i adjunt a la Universitat de Cardiff. El 2005, Arnall va emprar per primera vegada aquest terme després d’elaborar una fórmula basada en les variables que influeixen en l’estat d’ànim de les persones. La fórmula va ser rebutjada per la comunitat científica i la van considerar com a pseudociència.
La popularització d’aquest concepte és mèrit de l’agència de viatges Sky Travel i la seva empresa de relacions públiques Porter Novelli. El 2005 van llançar una campanya publicitària basada en la fórmula d’Arnall per promocionar les reserves.
Anys més tard, Cliff Arnall ha aclarit que tot va sorgir com un encàrrec realitzat per l’agència Porter Novelli, la qual li va demanar que avalués quina podria ser la millor data de l’any per realitzar les reserves de les vacances. Després d’analitzar els factors que poden influir, va deduir la fórmula matemàtica que dona com a resultat la data del dia més trist de l’any.
La fórmula del Dilluns Trist
Ara que ja sabem que aquesta anècdota és fruit d’una campanya de màrqueting, veurem quins factors i variants intervenen en ella:
-
- “W” de weather (el factor climàtic del mal temps, marcat pel fred i la neu durant aquestes dates a l’hemisferi nord).
- “D” de debt (deutes contrets durant el Nadal).
- “d” de monthly salary (sou encara no cobrat al mes de gener).
- “T” de time since Christmas (temps des que van acabar les festes nadalenques, l’època feliç de l’any).
- “Q” de time since failure of attempt to give something up (temps des que no hem complert un nou propòsit d’any marcat).
- “M” de low motivational level (baixos nivells de motivació).
- “NA” de need to take action (necessitat d’actuar, de fer alguna cosa).
Per a molts experts en psicologia, aquesta fórmula no és més que el resultat de triar una sèrie d’elements negatius que funcionen per deduir que el resultat és el dia més trist de l’any. Cal ser conscients que aquests factors són arbitraris i que, realment, poden donar-se en qualsevol moment. Ara bé, possiblement, aquest concepte pot encaixar entre la societat en tractar-se d’un dilluns, ja que el record del cap de setmana encara perdura i el mal temps a l’hivern tampoc ajuda en l’estat d’ànim.
Converteix el Blue Monday en un dia de súper vendes
Tot i que a Espanya segueixi sent més una curiositat que una creença popular, moltes marques l’estan començant a incorporar en les seves campanyes de màrqueting.
Possiblement, això et pugui recordar a campanyes com el Black Friday (cada cop menys Friday i més laxa en la seva durada), el Cyber Monday o altres campanyes estratègiques de vendes com el Dia del Solter (originari de la Xina, però cada cop més arrelat a Europa).
En definitiva, totes aquestes accions tenen el mateix objectiu: impulsar i promocionar les vendes. Sempre venent el dia del ‘Dilluns Trist’ com a quelcom negatiu, els missatges de captació solen ser més divertits i conviden a revertir la situació mitjançant el consumisme.
Alguns exemples de campanyes d’èxit han estat:
- Campanya de Burger King. En lloc de promocionar descomptes en els seus productes, Burger King va llançar una campanya en la qual regalaven joguines felices en els seus menús per animar les persones a compartir un moment d’alegria i connexió durant el Blue Monday.
- Campanya de Coca-Cola. Coca-Cola va llançar una campanya centrada en la idea de compartir la felicitat. Van animar les persones a compartir una Coca-Cola amb algú especial per alegrar el seu dia durant el Blue Monday, utilitzant el hashtag #ShareHappiness a les xarxes socials.
- Campanya de Lush. Lush va crear una campanya anomenada “Blue Skies and Fluffy White Clouds” en la qual oferien descomptes en els seus productes de bany i cura personal per animar les persones a relaxar-se i gaudir d’un moment d’autocura durant el Blue Monday.
Ara que ja saps què és el Blue Monday, el seu origen i aplicacions, pots veure que no és més que un reclam publicitari per continuar amb aquesta voràgine consumista. Utilitzada amb més o menys creativitat, és un bon recurs perquè les grans marques potenciïn els seus e-commerce i negocis físics. Si t’ha semblat interessant, pots descobrir més estratègies enfocades al màrqueting digital amb el grau en Màrqueting, Innovació i Tecnologia o el màster en Tecnologies Aplicades al Màrqueting.
