Les desigualtats de gènere continuen estant presents en les nostres vides, tot i que sembla que aquesta dinàmica va en descens. Històricament, la societat s’ha assentat en l’androcentrisme i el patriarcat. Cada vegada són més les polítiques i estratègies que lluiten per la igualtat entre gèneres. La societat cada vegada és més conscient d’aquesta problemàtica, i és que les dones representen el 49,5 % de la població mundial.
És tal el compromís social que la igualtat de gènere s’ha convertit en el cinquè objectiu de l’Agenda 2030, una iniciativa presentada per Nacions Unides amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la qual 193 països es van comprometre a complir per al 2030.
El treball és un dels camps en els quals les dones pateixen desigualtat laboral per discriminació de gènere. Aquests comportaments o situacions han de servir per reflexionar sobre els models organitzacionals existents, així com el paper que juga educar en igualtat i la necessitat de redefinir la masculinitat.
Aquestes desigualtats per raó de gènere de vegades són més visibles que d’altres, però la realitat és que continuen estant en el nostre dia a dia. El llenguatge és una convenció cultural, per la qual cosa és la mateixa societat qui el crea i modifica. La presència del gènere és inherent en ell en l’ actualitat, per aquest motiu des dels organismes públics es fa esment a crear guies de llenguatge inclusiu que ajudin a combatre l’ ús d’ un llenguatge sexista i androcèntric. Un exemple d’això el trobem en el Ministeri d’Igualtat del Govern d’Espanya, el qual va publicar la Guia per a l’Ús del Llenguatge no Sexista. Aquest és algun dels contextos en què veiem com aquesta desigualtat es manifesta. Ara bé, en l’àmbit laboral aquesta discriminació costa més de veure a simple vista, però els fets parlen per si sols.
A continuació, mostrem 7 dades sobre dones i desigualtat laboral a l’hora d’accedir a un càrrec directiu:
ÍNDICE DE CONTENIDOS
1. Es necessitarien 43 anys perquè la bretxa salarial entre sexes desaparegués a Espanya
Aquesta dada es recull en l’anàlisi que va publicar la UGT amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial (22 de febrer). Entre altres conclusions, es destaca que si es mantingués constant el descens de mig punt en la bretxa salarial (2018 respecte al 2017 – últimes dades publicades en l’enquesta quadriennal d’estructura salarial per l’INE) es necessitarien 43 anys perquè desaparegués la desigualtat salarial entre gèneres.
2. Quan les empreses són de caràcter públic la bretxa salarial no arriba al 10 %, en el sector privat és gairebé del 30 %
Seguint amb l’anàlisi publicada per la UGT, varia el percentatge de la bretxa salarial segons si es tracta d’una empresa de caràcter privat o públic. Tot i ser una dada elevada, la bretxa salarial no arriba al 10 % en empreses de caràcter públic. En canvi, aquesta dada es triplica quan l’empresa és privada aproximant-se al 30%.
3. Sostre de vidre, bretxa salarial més elevada com més gran és el nivell dels salaris
Segons l’informe Anàlisi de la bretxa salarial de gènere a Espanya publicat el 2019 per la CEOE, juntament amb la consultora PwC, es mostra que el percentatge de dones és inferior en llocs amb salaris elevats.
Aquest fenomen és el que es coneix com a ‘sostre de vidre‘, definit per l’informe com a “barreres invisibles que impedeixen o dificulten l’accés de les dones als llocs més rellevants de les organitzacions“.
Més sobre El trencament del sostre de vidre, article escrit per Anna Llacher per a Euncet Alumni nº11
4. La proporció de dones en els consells de les empreses de l’IBEX 35 ha passat del 3 % el 2005 al 30,4 % el 2020
L’IBEX 35, principal índex borsari referent a la borsa espanyola elaborat per Borses i Mercats Espanyols, és un indicatiu de la tendència cap a la igualtat de gènere en càrrecs directius.
El 2005 les dones que ocupaven càrrecs en consells administratius representava un 3,30 % i el 2020 es va superar el 30 %. El Codi de bon govern ha fixat com a nou objectiu per al 2022 arribar al 40 per cent de presència de dones en els consells d’administració.
5. Només accedeixen als llocs de directores i gerents l’1,84 % de les dones assalariades
Una altra dada recollida per l’INE, evidencia el famós sostre de vidre que pateixen moltes dones directives. I és que, només l’1,84 % de dones assalariades accedeixen a llocs de directores i gerents, la qual cosa representa el 35,80 % de les persones que estan en aquesta ocupació.
6. Només el 7,4 % dels membres de la llista Fortune 500 (2020) són dones
La llista Fortune 500 és un rànquing que publica anualment la revista Fortune sobre les 500 majors empreses estatunidenques de capital obert a qualsevol inversor.
En la publicació del 2020 es va assolir un nombre rècord de dones que ocupaven un càrrec directiu a les empreses líders. Concretament, 38 van ser les dones que van formar part de la llista. Tot i que l’augment de la xifra és positiu, només representa un 7,4 % del total.
7. Les dones CEO a Espanya representen el 34 %
Segons dades de l’informe Women in Business 2021 elaborat per Grant Thornton les dones directives a Espanya representen el 34 % per segon any consecutiu. Tot i suposant una mica més del 30 %, Espanya continua estant dins del top 10 mundial respecte al desenvolupament de polítiques de diversitat i igualtat.
Aquestes són algunes de les alarmants dades que trobem sobre dones i desigualtat laboral. Sobre aquestes dades i altres situacions reflexionarà Mónica Utrera, directora de l’Executive Master en Lideratge i Habilitats Directives i directora del postgrau en Habilitats Directives de l’Euncet Business School, a la Charla On del 10 de març. En ella, a més d’agafar llum sobre aquestes actituds que fomenten la desigualtat, també presentarà el seu llibre “I si em vols per què em mates?”.
