Armand Bover, docent de l’Euncet Business School, ha estat l’encarregat de presentar el webinar “EBITDA: El seu impacte a l’empresa“. Bover és també Director Financer i Controller de diverses empreses d’àmbit internacional.
ÍNDICE DE CONTENIDOS
Què és l’EBITDA?
El concepte financer EBITDA va néixer a finals dels anys noranta i principis dels dos mil amb la irrupció de les empreses puntcom. És un terme que, encara que a priori sembli conegut dins del món empresarial, molts professionals encara no tenen clar què és ni per a què serveix exactament.
EBITDA és l’acrònim de:
Earnings
Before
Interest
Tax Depreciation and
Amortization
I, es pot traduir com el resultat abans d’interessos d’impostos, depreciació i d’amortització. Seria l’equivalent al benefici brut d’explotació. Els conceptes de depreciació i amortització s’han de situar en un context diferent al que es coneix a Espanya, ja que en anglès quan parlen de depreciació (depreciation) fan referència a la depreciació del valor dels béns materials, en canvi, quan parlen de la depreciació de béns immaterials utilitzen la paraula amortització (amortization). Així doncs, la redundància que a priori pot semblar, en realitzar la traducció a l’espanyol, en anglès no existeix.
Com veurem a continuació, una de les finalitats en l’actualitat de l’EBITDA és servir per a la compravenda d’empreses i per a això es determina que el valor d’una empresa és igual a l’EBITDA per un múltiple. Aquest múltiple varia segons el sector i el moment.
L’EBITDA i el seu múltiple
Abans de la crisi financera del 2008/2009 el múltiple era gairebé sempre un nombre sencer, és a dir, 9 vegades EBITDA, 10 vegades EBITDA, etc. A partir de l’esmentada crisi financera el múltiple va passar a tenir decimals, per tant actualment és molt normal que el valor d’una empresa s’obtingui de multiplicar el seu EBITDA per 8,5 vegades, 7,5 vegades, etc.
L’empresa es valora com un múltiple del seu EBITDA, però de vegades la transacció monetària que es realitza no coincideix amb el seu valor.
Exemple si una empresa té un EBITDA de 9 milions d’euros i el múltiple acordat pels equips professionals del venedor i del comprador és de 8 vegades, el valor de l’empresa serà de 72 milions d’euros, però si l’empresa compradora se subroga deute financer de l’empresa venedora que en aquest exemple pràctic es considera que és de 12 milions d’euros, la transacció monetària, és a dir, el que pagarà l’empresa compradora a l’empresa venedora serà de 60 milions d’euros (72 milions del valor assignat menys 12 milions de subrogació del deute).
3 usos a les empreses
El concepte EBITDA pot utilitzar-se de tres formes en el món empresarial, ordenades de major a menor enveja:
1 – Per a valoració d’empreses
Com s’ha comentat anteriorment, les empreses són comprades i venudes per un EBITDA consensuat evidentment per la part compradora i venedora i aplicant-li un múltiple És una manera ràpida i àgil per valorar l’empresa.
2 – Control de compliment de coventants (grillets)
Els covenants són una sèrie d’obligacions de compliment obligatori que una entitat financera imposa a una empresa quan li deixa un determinat tipus de préstec. El tipus de préstec més habitual en què s’apliquen els covenants és l’anomenat “préstec pel sistema americà o préstec bullet”.
El préstec bullet es formalitza de la següent forma, una entitat financera presta un capital a una empresa durant un període de temps a un tipus d’interès determinat, però durant la vigència de la vida del préstec (excepte en l’última quota), l’empresa només paga interessos a l’entitat financera i en l’última quota del préstec l’empresa haurà de retornar els interessos corresponents a l’última quota més la devolució del cent per cent del capital o principal prestat.
És a dir, dit d’una altra manera, es tracta d’obligacions rígides que imposa l’entitat financera per seguir l’evolució dels diners que presta i intentar assegurar-se que al final de la vida del préstec, l’empresa podrà fer front a la seva obligació de retornar el principal.
Per tant, un covenant és una ràtio d’obligat compliment. A diferència del préstec de quota constant o quotes de préstec pel sistema francès en què en cada quota es retorna la mateixa quantitat, durant el període de vigència. En el préstec bullet la prestatària només paga interessos en tots els anys excepte en l’últim, ja que en és quan es paguen els interessos més la devolució dels diners sol·licitats.
3 – Fixació d’incentius per a empleats
L’EBITDA també s’utilitza per a la fixació d’incentius ja que si per exemple pensem en una empresa que té cinc-cents establiments dedicats a la venda al detall , cada responsable de botiga (i per tant a tot el seu equip) se li poden fixar incentius variables en base a l’EBITDA del seu establiment, ja que totes les partides que es trobes per sota de l’EBITDA són fixats pels directius/es de la central i per tant no són la incumbència o competència dels responsables de cada establiment.
Peculiaritats de càlcul
- Recurrència vs no recurrència. Si es demostra la no recurrència d’una despesa, quan es calcula el valor de l’EBITDA d’aquell any, caldrà sumar aquesta despesa extra com a més EBITDA per ser un fet esporàdic, un exemple típic seria una indemnització elevada d’un alt executiu/a que ha hagut de fer front l’empresa en aquest darrer exercici econòmic. En canvi, sí en els últims exercicis econòmics, l’empresa de forma habitual i per les peculiaritats del sector que es troba o per una altra o altres circumstàncies, és habitual que figuri en el compte de resultats de forma regular un import en concepte d’indemnitzacions, en aquest exemple no procedeix sumar aquest import de les indemnitzacions com a més EBITDA. Evidentment l’explicat entre una despesa no recurrent i una despesa recurrent actuaria de la mateixa manera, però en sentit contrari si es tractés d’un ingrés no recurrent i un ingrés recurrent.
- Operatiu vs no operatiu. Si hi ha hagut despesa o ingrés operatiu o una despesa o ingrés no operatiu s’actuaria de la mateixa manera que la descrita a l’apartat anterior. De vegades en les pimes, (sobretot la d’un sol propietari i a causa de la confusió entre el seu patrimoni personal i el patrimoni de l’empresa), es produeix que figuren imputades despeses en el compte de resultats que no es corresponen amb la pròpia activitat de l’empresa, en aquests casos és el propi venedor qui indica al potencial comprador que hi ha una seriosa de despeses que disminueixen l’EBITDA de l’empresa, però no s’hauria d’haver carregat en el compte de resultat i per tant a la pràctica el seu EBITDA és més gran que el que indica el seu compte de resultats i procediria a ajustar l’EBITDA a l’alça. Aquestes despeses no relacionades amb l’activitat de l’empresa es denominen liberalitats.
Covenants, EBITDA en la compravenda d’empreses
Para poder hacer un seguimiento de préstamos de tipo bullet, se utilizan los covenants. Entre ellos hay tres que impactan directamente con el EBITDA. Cuando esos tres covenants forman parte del clausulado del préstamo, la obligación de cumplirlos por parte de la empresa es de los tres, no sólo de uno o dos de ellos.
- Màxima deute Neta/EBITDA. És el deute total Neta de l’empresa. És el deute financer que figura en el passiu menys la disponibilitat que tenen en l’actiu, dividit per l’EBITDA (sempre dels últims 12 mesos). L’entitat financera estima el valor en base al Business Pla que li ha presentat l’empresa en el moment de sol·licitar el préstec tipus bullet, per la qual cosa a mesura que avanci el temps aquest covenant anirà decreixent. Al final del primer any aquest covenant ha de ser de 5, al final del segon any el nombre d’aquest covenant que demana l’entitat financera serà de per exemple 4,5 o de 4.
- Cobertura del Servei del Deute = EBITDA +/- Working Capital-CAPEX o Capital Expenses) / (Venciments Principal+Interessos). És el més difícil de complir. N’ha de donar 1 perquè l’empresa no tingui complicacions. Si dona més d’1, normalment a la clausulada figurarà que, l’entitat financera estima que l’empresa va millor del previst pel que ha de retornar un terç de la millora que té respecte al covenant demanat a priori.
- EBITDA/Interessos. El més fàcil de complir. L’EBITDA ha de cobrir tots els interessos que quedin pendents per pagar. Aquesta ràtio normalment és major que 1 i a través dels diferents moments en el temps en què es mesurarà, aquest covenant és molt més gran a l’inici, per la qual cosa a mesura que passen els períodes i s’acosta el final del préstec el covenant sol·licitat va creixent.
El comprador pot fer la Due Diligence per veure si totes les partides d’actius i passius estan ben valorades. És una auditoria molt més àmplia que l’auditoria dels estats financers (balanç de situació i compte de pèrdues i guanys), ja que abasta altres aspectes molt rellevants per al potencial comprador: aspectes de tipus, legal, fiscal, contractes d’arrendament, laboral, estratègic, estat real de maquinària, marques, etc.
EBITDAC, quan la COVID-19 ho reformula tot
Després de la pandèmia per coronavirus s’ha instal·lat una incertesa a totes les empreses del món i que perdurarà fins que no es trobi una solució definitiva per a la COVID-19. El que sí que és cert és que tots sabem quan va començar la crisi sanitària, però no quan va acabar.
És en aquest nou context en què algunes empreses ja s’estan aventurant a calcular quin efecte (normalment perniciós) està tenint la COVID-19 en el seu EBITDA, és el que ha denominat com a EBITDAC. Encara és prompte per a poder considerar l’impacte de la COVID-19 ja que l’aplicació d’aquest nou concepte financer dependrà de en quin moment se solvente el problema de la COVID 19. I després donarà lloc a un ampli ventall de teories financeres per al seu càlcul.
