Les claus de l’èxit professional 

Versionant la fórmula de l’èxit que ha popularitzat l’economista, gran conferenciant i excel·lent escriptor, Dr. Víctor Küppers, simplement substituint el component actitud (A), que és el seu leit motive, per “P” (personalitat), que és un dels àmbits de recerca del nostre ponent, s’obté: 

“Èxit= (C + H) x P” – Dr. Joaquim Valls

On el coneixement (C) i les habilitats (H) sumen, però la personalitat (P), és a dir la manera de ser, multiplica. 

Quan algú decideix invertir a estudiar una carrera ho fa, sovint sense ser-ne conscient, per adquirir coneixement i “vendre’l” en un futur. És a dir, generar valor. Però el coneixement per si sol no serveix, requereix d’una habilitat per poder transmetre’l i ser valuós. A les universitats, des de la implementació del Pla Bolonya, a més de dotar els /les alumnes de coneixements, que tradicionalment era l’objectiu principal, avui se’ls exigeix dotar els/les estudiants de competències: facilitar les eines i recursos necessaris per desenvolupar les seves habilitats. 

Sent importants aquests dos factors citats, cal insistir que només “sumen”. El component essencial, el que multiplica, és la manera de ser. 

“Ens contracten pel nostre talent, però triomfem (o fracassem) pel nostre tarannà“. – Joaquim Valls

Components de la nostra personalitat i neurocoaching 

La nostra personalitat se subdivideix en dos components: el temperament, que s’hereta genèticament i suposa tan sols un 40 % de la mateixa; i el caràcter, que representa el 60 % de la nostra manera de ser, i que és après, i, en conseqüència, susceptible de desaprendre’s.  

La bona notícia és que, a qualsevol edat, podem millorar la nostra personalitat fins a un 60 %. Via entrenament per suposat. Requereix, això sí, esforç, determinació i ganes. 

La mala notícia, per la seva banda, és que només som conscients del nostre caràcter en aproximadament un 5 %. El 95 % restant, ens passa desapercebut. Entrebanquem una i altra vegada amb la mateixa pedra, i seguim sense veure-la. 

El neurocoaching, almenys, el que realment funciona, té per objectiu entrenar precisament i bàsicament la part inconscient de la nostra personalitat. 

Les 7 qualitats d’un bon líder 

El Dr. Joaquim Valls, mitjançant l’estudi que va realitzar, per al llibre Bona lletra i bona vida (Pòrtic, 2012) escrit a quatre mans amb la periodista Marta Cailà (ex-directora i presentadora del programa Via Lliure a RAC 1, i actual redactora del Versió RAC 1) de diverses persones que han destacat en diferents disciplines,  entre les quals va destacar el famosíssim xef Ferran Adrià, al polifacètic comunicador Andreu Buenafuente i a l’excel·lent escriptor i conferenciant Àlex Rovira (autor entre d’altres del best seller internacional, La buena Suerte), va arribar a la conclusió que totes les persones d’èxit tenen trets de caràcter (apresos) molt similars. A saber: 

1. Bon autoconcepte. s’accepten amb les seves virtuts i defectes. Es mostren davant els altres amb el seu autèntic valor i no tenen complexos ni creences limitants, però sense ser vanitosos. 
2. Optimistes. Emprenen projectes perquè tenen la convicció que sortirà bé. I si surt malament, senten que la pròxima vegada ho faran millor. Pensen que la gent de mala sort de vegades guanya i de vegades perd, mentre que la de bona sort, de vegades guanya i de vegades aprèn. 
3. Extravertits. Tots confien que són més aviat tímids. Però que, malgrat això, són capaços de sortir del seu entorn personal de confort, per obrir-se i relacionar-se amb els altres i establir relacions duradores. O es triomfa en equip o, avui dia, és molt difícil aconseguir-ho. 
4. Empàtics. Saben posar-se a la pell dels altres sense jutjar. Estant presents. 
5. Bona gestió de les emocions. És impossible liderar sense gestionar bé les emocions. Una persona que, davant d’una eventualitat o una crisi, perd els estreps, difícilment podrà liderar un grup de la forma adequada 
6. Proactius. Tenen molta iniciativa. Sempre estan projectant i pensant en què poden crear i innovar, i en com generar valor. 
7. Perseverança. La constància és la clau més fonamental per assolir l’èxit. De fet, l’èxit només apareix abans que la feina al diccionari. 

El poder dels hàbits 

Els hàbits que duem a terme amb el pilot automàtic, per estalviar energia neuronal, són la font principal del nostre inconscient cognitiu i emocional. Mitjançant el neurocoaching es poden reeducar.

“Els hàbits d’èxit es poden reeducar”  – Joaquim Valls

Larry Squire, professor de psiquiatria, neurociències i psicologia, en un famós experiment dut a terme el 1992 va descobrir que els hàbits, neurològicament parlant, s'”interioritzen” en els ganglis basals. En general (pensem en com hem après a conduir o a caminar en bicicleta) el coneixement s’adquireix a través del neocòrtex (la part externa del nostre cervell), però gràcies a la pràctica dirigida i sobretot, reiterada i entrenada, per exemple des del neurocoaching, podem canviar aquells hàbits, com la procastinació (el “ja ho faré més endavant“) que ens allunyen de les nostres metes, per, en aquest cas, la determinació (“m’ho faig a sobre”) que ens possibiliten assolir-les. 

La Programació Neuro-Lingüística (PNL) 

La Programació Neuro-Lingüística analitza, entre altres moltes coses, el llenguatge verbal i no verbal. El que comuniquem amb les nostres paraules i els nostres gestos, és una finestra de la nostra personalitat inconscient.  

Una de les eines que utilitza per conèixer les prioritats de la persona és el Mètode PACIL (persones – accions – coses – informació – llocs). En funció de com estructurem els nostres relats sense percatar-nos-en mostrem la nostra escala de valors. Què són més importants per nosotr@s, les persones o l’acció? Conscientment respondrem, en general, que les persones, per suposat. Però si estem preparant, posem per cas, les pròximes vacances, en què pensem primer? Amb qui les portarem a terme (P), si practicarem esquí aquàtic o ràfting (A), o si preferim el mar o la muntanya (L)?  

Un altre dels aspectes a tenir en compte a l’hora de parlar de la personalitat és que s’imita qui s’admira. Els/les nens/es petits/es, per exemple, copien dels seus pares la manera d’expressar-se, la seva forma d’anar, i una gran quantitat de gestos (fins i tot si són adoptats) i, la PNL aprofita aquesta habilitat innata dels éssers humans per emular, via entrenament dirigit i reiterat, a persones d’èxit. Es tracta d’actuar com si, fins a arribar a ser així. 

Un altre aspecte rellevant pel qual s’interessa el neurocoaching enfocat a l’inconscient, és si la gent amb la qual tractem són persones o persones inconvenient. 

En general ens suggestiona per al segon. Ens eduquen, la majoria de les vegades sense saber-ho, perquè vegem els perills, i les pegues. Les persones d’èxit han estat criades per sort o entrenades per elecció, per veure les oportunitats que hi ha darrere dels problemes o de les crisis. Qui es fixa primer els avantatges (sense deixar de percatar-se de les possibles dificultats, però situar-les en un pla posterior) té més probabilitats d’intentar-ho i moltes vegades d’aconseguir-ho, que qui inconscientment d’entrada veu els inconvenients, perquè llavors és molt possible que desestimi el projecte sense ni tan sols iniciar-lo. 

Les persones que lideren de forma natural veuen sempre primer l’aspecte positiu, i després es planegen les possibles eventualitats negatives, per preveure un pla B. Les que es fixen primer en l’aspecte negatiu de les situacions, solen comunicar-se amb els altres a través de destacar el defecte, indicar l’error, realitzar la crítica no constructiva o, simplement, instal·lar-se en la “cultura de la queixa”. Això els inhabilita per ser líders naturals. Tal vegada tindran poder, però mancaran d’autoritat davant els altres. El poder el concedeix el càrrec, però l’autoritat ens l’atorguen (o no) els/les subordinats/des. Amb exercicis de neurocoaching es pot treballar aquest aspecte per convertir-se en el líder al qual s’aspira ser. 

Com saber si s’és una persona o inconvenient? 

N’hi ha prou de realitzar un simple exercici: imaginar-se una situació novedosa, un canvi de persona responsable a la nostra empresa, la substitució d’un professor o d’una professora a meitat de curs… Analitzem el que sentim primer, por pels canvis que es produiran, o il·lusió per la nova oportunitat que se’ns brinda. Qui ho viu com una oportunitat, és una persona, qui ho viu amb temor o reticència és una persona inconvenient. 

La bona notícia, una vegada més, és que aquest hàbit de caràcter és reeducable mitjançant el neurocoaching, dirigit a l’inconscient. 

El llenguatge positiu 

El Dr. Lluís Castellanos, autor del supervendes “La ciència del llenguatge positiu” (Paidós -Grup Planeta-, 2016), ha analitzat com ens comuniquem a les xarxes socials, i ha quantificat la proporció que existeix en la nostra manera d’expressar-nos entre les paraules positives (il·lusió, amor, esperança, etc.) que fem servir a les xarxes socials, i les negatives (problema, crisi,  pessimisme, etc.). La ràtio obtinguda d’aquesta manera és d’una banda un excel·lent indicador de la nostra personalitat inconscient, i de l’altra una eina de neurocoaching magnífica per reinventar-nos i desenvolupar aquelles qualitats que distingim en les persones de lideratge natural. Luis Castellanos ens proposa canviar la proporció citada, augmentant les paraules positives i minimitzant l’ús de les negatives, per ser més felices i sentir-nos més realitzats.  

En aquest mateix sentit, el Dr. Martin Seligman, el pare de la psicologia positiva i un dels científics més egregis del món, confia, en el seu últim llibre El circuit de l’esperança (Edicions B, 2018), que ha substituït els tests psicotècnics (fins i tot el més famós, el test VIA de les 24 fortaleses de caràcter, del qual és coautor al costat de Chris Peterson),  perquè resulta molt difícil evitar els biaixos en les respostes, per l’anàlisi del llenguatge que empra la gent a Facebook, a WhatsApp o a Twitter. El nostre llenguatge escrit de forma gairebé automàtica a les xarxes socials és també una altra excel·lent finestra de la nostra manera de ser inconscient. I Martin Seligman la posa al servei de les psicoteràpies. 

Programació Neuro-Cal·ligràfica (PNC), com entrenar el nostre inconscient 

Mitjançant l’estudi detallat de l’escriptura, la Programació Neuro-Cal·ligràfica és capaç d’analitzar la manera de ser de les persones a través de la seva lletra (una altra immillorable finestra de l’inconscient) i millorar la personalitat “grafotransformant-la”. En l’experiment que Valls va dur a terme el 2011 amb motiu de la seva tesi doctoral, La reeducació de l’individu mitjançant el mètode grafotransformador, el text divulgatiu del qual és el llibre Manual ment (Llibres Cúpula -Grup Planeta-, 2019), va mostrar com es pot desenvolupar una personalitat de lideratge natural, en nou mesos d’entrenament, amb tan sols 15 minuts diaris,  redissenyant l’escriptura a mà.  

Les estructures del cervell que participen en la transformació de la personalitat inconscient mitjançant la PNC són: 

• Hipocamp – És l’estructura que conté la memòria episòdica i autobiografia.  

L’hipocamp és el responsable del relat fal·laç amb què descrivim la nostra personalitat (el que diem de la nostra manera de ser, per exemple “Sóc de lletres”, i el que ens comptem a nosotr@s mism@s), que s’ha construït, sobretot, a partir de suggestions infantils (el que escoltem a casa de petits, el que ens diuen l@s primer@s maestr@s, etc.).  

L’eina de reinvenció pròpia de la PNC és recrear aquests guions inconscients (“el pepito grillo” que tod@s portem dins” i que tant ens amarga i ens debilita) per una narració empoderant sobre nosotro@ mism@s i la nostra vida, emprant instruccions autosugestives empoderants. 

• Tàlam – És el sentinella del nostre cervell. Decideix a què atenem. L’educació que rebem, com s’ha indicat més amunt, està basada en el que ens adonem dels perills, que ens adonem de qui pot resultar un enemic i dels possibles inconvenients i problemes als quals tal vegada haguem d’enfrontar-nos. Però com que el nostre nivell d’atenció és molt limitat, el preu psicològic que paguem és enorme, ja que ens perdem el bell i el bo. Pensem en una reunió de tres persones, en la qual de ben segur, se’n va una. Moltes vegades la nostra tendència inconscient és “fer-li un vestit” destacant tot allò que no ens agrada d’aquesta dona o d’aquest home.  

A la PNC, va explicar el Dr. Valls, el seu creador, l’atenció cap als aspectes favorables de la nostra vida, o de les nostres amistats, etc., es reeduca mitjançant redaccions setmanals inspirades en el llibre de Klaus W. Voppel, Praxis de la psicologia positiva: exercicis, experiments, rituals (CCS, 2005), aprenent a atendre el millor de nosaltres, dels altres i de la nostra vida.  

• Ganglis basals – En aquesta estructura resideixen els nostres hàbits. També els cal·ligràfics. Mitjançant la reeducació de la lletra es desenvolupen els set trets de la personalitat de lideratge natural abans esmentats.  

Vegem un exemple de mala gestió emocional (pot observar-se, per exemple, en la inestabilitat dels rengles i la seva inclinació majoritàriament descendent) en el següent text d’una persona voluntària que va participar en l’entrenament de neurocoaching cal·ligràfic en l’espai radiofònic Bona i bona vida. 

Així com un exemple d’ansietat, que s’observa en la “xemeneia blanca que es destaca en el següent exercici de neurocoaching cal·ligràfic: 

Finalment, es pot observar la millora de la seva “personalitat” que reflecteix la seva cal·ligrafia, en finalitzar l’entrenament a PNC, nou mesos després. A banda de conèixer el seu testimoni personal, que si es vol es pot llegir al llibre citat, escrit amb Marta Cailà, o als podcasts de l’emissora RAC 1. 

Què diu de tu la teva firma? 

Signatures de polítics i artistes referents. 

Les firmes en què es llegeix clarament el nom i el cognom (sense ratllades ni envolupants) com les d’Angela Merkel -la primera de la part superior), la de Mariano Rajoy o la de Pablo Iglesias, mostra una excel·lent autoacceptació i una bona conciliació entre la vida personal i la professional. La de Pedro Sánchez, que capgira el nom -només escriu la inicial-, o la de Picasso que directament el suprimeix, indiquen persones molt centrades en la seva professió. Les bones inicials de tots els citats indiquen una magnífica autoestima, però l’exagerat tamany de les mateixes en la de Jose Mourinho (última de l’esquerra) sol interpretar-se com a vanitat. 

Gràcies a aquest entrenament de neurocoaching, en només 21 dies es pot canviar la firma i millorar aquells aspectes insegurs del caràcter. 

Joaquim Valls va finalitzar el webinar sobre neurocoaching amb la següent proposta: 

Una vegada dissenyada la nova firma, s’ha d’interioritzar fins a gravar-la en foc en els ganglis basals, repetint-la un mínim de 10 vegades diària. Quan ens surti de forma espontània haurem millorat en els següents aspectes: el nostre autoconcepte, la nostra autoestima, l’optimisme i les ganes. El més curiós i observable per neòfits en cal·ligrafia és que paral·lelament haurà canviat la nostra postura corporal: ¡anàrem més erguits i amb passos més enèrgics! Ara que ja tens les claus d’aquest exercici de neurcoaching cal·ligràfic, posa’l a prova i descobreix el canvi.