Xavier Marcet, consultor en estratègia, innovació i transformació d’organitzacions, ha estat l’encarregat de presentar un nou webinar de la sèrie virtual Trobada Empresària sobre innovació i consistència empresarial. Aquest espai creat per CEDEM Centre de Dueñez Empresaria i l’Euncet Business School de la Universitat Politècnica de Catalunya, busca enriquir la visió dels empresaris, explorant noves eines d’interacció, reinventant el format utilitzatq en els webinars tradicionals.
Marcet, format en cursos de postgrau i educació contínua a les escoles de negocis UC Berkeley, IESE, ESADE i una llicenciatura en història a la UAB, ha treballat a més de 20 països ajudant grans empreses, pimes i universitats a adaptar-se als canvis i a generar propostes de futur amb sentit. També és autor de diversos llibres, entre ells, «Coses que aprenem després» i “Esquivar la mediocritat“, i és president fundador a Barcelona Peter Drucker Society i de Leadtochange amb oficines a Barcelona – Madrid – Boston i Santiago de Xile, empreses dedicades a la consultoria en estratègia i innovació.
A partir del curs que ve, l’Euncet Business School oferirà un nou programa executiu basat en el concepte Dueñez: Executive Master in Ownership and Value Creation. La nova aposta, impulsada juntament amb CEDEM, Foment Formació i Foment Treball, pretén formar directius capaços de gestionar la seva participació a l’empresa com si fossin els propietaris i d’ells depengués la vida de la seva companyia.
Per poder liderar els processos d’innovació en l’organització per tal de convertir-los en fórmules de negoci capaces de crear valor és fonamental entendre les diferències entre un negoci i una empresa, entre èxit i consistència, entre estratègia i planificació, i entre innovació i tecnologia.
Diferència entre un negoci i una empresa
Per a Marcet, parlar de negoci és fer referència a organitzacions que es basen purament en la tecnologia i porten els productes a les cases amb treballadors, normalment, mal pagats. En canvi, parlar d’empreses és fer referència a una comunitat de persones, amb trajectòries llargues, o no tan llargues, al voltant d’un propòsit.
Aquests dos conceptes poden arribar a tenir fiscalitats diferents en un futur perquè el port social que fan les empreses no té comparació amb el que poden fer els negocis. Aquelles empreses que actuen amb respecte al medi o que s’impliquen en la lluita contra el canvi climàtic serà una de les formes de Responsabilitat Social més importants del segle XXI. Així doncs, és un element clau per poder parlar d’empresa.
Diferència entre èxit i consistència
Per a Marcet, parlar de negoci és fer referència a organitzacions que es basen purament en la tecnologia i porten els productes a les cases amb treballadors, normalment, mal pagats. En canvi, parlar d’empreses és fer referència a una comunitat de persones, amb trajectòries llargues, o no tan llargues, al voltant d’un propòsit.
Aquests dos conceptes poden arribar a tenir fiscalitats diferents en un futur perquè el port social que fan les empreses no té comparació amb el que poden fer els negocis. Aquelles empreses que actuen amb respecte al medi o que s’impliquen en la lluita contra el canvi climàtic serà una de les formes de Responsabilitat Social més importants del segle XXI. Així doncs, és un element clau per poder parlar d’empresa.
“L’èxit, si no se sap dirigir, és una trampa per a moltes empreses.”
Més que l’èxit, les empreses han de buscar la consistència, és a dir, saber que en trajectòries llargues no tot són anys gloriosos, també hi ha d’haver anys difícils d’enorme adversitat.
La consistència no és només la capacitat d’aguantar, per a les empreses és la capacitat per evolucionar amb els clients creant valor constantment.
“La raó d’una empresa és crear clients. – Peter Drucker”
Diferència entre estratègia i planificació
Tradicionalment, al segle XXI les empreses s’ han gestionat amb una visió i un camí, és a dir, amb una estratègia. Perquè aquesta estratègia empresarial no sigui un somni s’ha utilitzat la planificació com a eina.
A partir d’un determinat moment, el món ha començat a canviar de forma més ràpida que la capacitat de planejar.
Per això, les empreses recorren al FODA Això és una forma d’alinear tothom a l’empresa per avançar cap a on volem anar. A finals dels 80’s, Henry Mintzberg l’auge i la caiguda de la planificació estratègica, en què mostrava que molts plans
Quan les coses no van bé i es té un pla, es fa un nou pla i no s’atura les fallades a aquest. Cada vegada es fan més plans estratègics, però a curt termini.
És evident que per anar cap a on volem anar en un món canviant, es necessita una cosa molt més que la planificació: innovació.
“Si no hi ha un rumb ni una estratègia, no hi ha camí bo.”
Diferència entre innovació i tecnologia
La innovació és la capacitat que dona crear valor futur per al client. La innovació no és tenir idees, no és col·leccionar prototips, són les coses noves que es venen. Així doncs, si no es ven no es manté la consistència, ni la capacitat d’estar enganxat al client.
Avui dia és habitual confondre la innovació amb la tecnologia. L’avenç tecnològic de les tecnologies emergents ha estat espectacular.
El que realment genera la innovació no és la tecnologia, sinó la capacitat de mirar diferent als clients, saber quin problema i quina necessitat es vol resoldre i, llavors, utilitzar aquelles tecnologies noves que ajudin a aconseguir-ho.
Aquest procés de generar valor nou és un procés que és molt fàcil sobre el paper, però en la realitat la gran necessitat de les empreses és ser organitzacions que sàpiguen sincronitzar les capacitats que es tenen amb les noves oportunitats, i entendre que aquesta transició és el centre del management en l’actualitat.
Innovació i consistència empresarial: capacitats
És important que les capacitats de l’empresa s’orientin al que es ven avui, alhora que permetin generar oportunitats per al que es vulgui vendre en un matí. Algunes d’elles són:
- capacitat de definir i convertir els objectius, les prioritats i els recursos vinculats en resultats;
- capacitat de vendre;
- capacitat de fabricar productes i serveis;
- relació amb els clients;
- definir les necessitats dels clients;
- relació amb els proveïdors;
- sistema de lideratge;
- capacitat d’aprendre i (des)aprendre;
- alt nivell de compromís;
- capacitat d’atraure, mantenir i projectar persones de talent;
- capacitat de crear relats corporatius i captar l’atenció dels stakeholders;
- simbiosi amb l’ecosistema;
- capacitat d’innovació;
- absorbir tecnologies emergents;
- emprenedoria;
- capacitat de canvi real;
- Alta Fluïdesa;
- capacitat d’operar rendiblement en mercats externs, tenir una mentalitat només local;
- resiliència, i
- sensibilitat social.
Innovació i consistència empresarial: oportunitats
El mateix succeeix amb les oportunitats. Per poder crear-les, els empresaris han de:
- generar eficiències;
- focalitzar-se;
- passar d’una lògica de producte a una lògica de servei, o d’una lògica de servei a una lògica d’experiència;
- redefinir el canal de relació amb el client;
- personalització;
- obrir nous mercats;
- innovació incremental;
- innovació radical;
- innovació disruptiva;
- desenvolupar aliances, i
- crear una plataforma.
Per ser consistents amb els clients, no només s’ha de mirar el portfolio i capacitats actuals, s’ha de saber evolucionar-les per donar el mateix que es dona avui i preparar aquestes oportunitats per al demà. A això se’l coneix com a ésser empresa ambidiestra, és a dir, empreses que sàpiguen fer un delivery molt focalitzat, de qualitat i àgil, alhora que fan un disc amb capacitat de crear nous productes i serveis per demà.
La majoria de les vegades, el problema de la innovació no és tant que es tinguin propostes, sinó que no s’hagi preparat l’organització per assumir-les. Així doncs, professionalment no s’és tant el que es diu, sinó les agendes.
“La innovació només és veritat quan es ven als clients.”
La diferència entre talent i no-talent
Ara bé, sense persones no hi ha empresa, però per això han de ser talentoses què és el talent? Talent és la gent que dona resultats per sobre de la mitjana en una organització sistemàticament. És aquella que dóna competitivitat i procura a l’ empresa d’oportunitats.
A les organitzacions no tothom és talent, també n’hi ha de no-talent. En aquests casos, no és que es contracti gent que no té la vàlua que es necessita, és que el talent també és evolució. No és només tenir habilitat i coneixement profund per enfrontar determinades especialitats. La gent de talent s’adapta a un món que va ràpid.
Moltes vegades ens referim a aquelles persones de no-talent, no perquè no tinguin cap habilitat o especialitat inicial, sinó perquè, d’alguna manera, es van rendir a aquesta lògica d’adaptació.
“El pitjor que li pot passar a una empresa és que els mediocres col·lonitzin el sistema de contractació.”
En l’actualitat, s’està creant una nova equació en les empreses entre persones i màquines. Els negocis, segurament, es decantaran per les màquines, en canvi, les empreses optaran per les persones. Aquelles empreses que ens siguin capaces de pagar salaris dignes no seran societats dignes, per això serà crucial apostar per persones que evolucionin.
“No hi ha al món empreses sanes en una societat insana.”
La diferència entre formar-se i aprendre
Les empreses, moltes vegades, pretenen que els seus treballadors evolucionin a través de la formació. Se’ls ofereix cursos de formació, però no ho és tot. És important que es produeixi una transformació. Es necessita gent amb gran capacitat d’aprenentatge, no només que l’empresa posi recursos, sinó que també s’impliquin i s’esforcin per créixer i desaprendre.
“No hi ha aprenentatge sense esforç personal.”
La diferència entre l’ecosistema i l’egosistema
En aquest procés de consistència, les organitzacions necessiten treure el màxim profit del que fa la competència. L’ecosistema, el que ens envolta, és tant, o més important, que l’egosistema, les peces clau que formen l’organització.
L’egosistema comporta que gent, puntals de l’empresa, siguin molt bons, però no innoven perquè són experts. La innovació no només requereix expertise, requereix una altra mirada. No es necessita gent que cregui que ningú de fora el pot ajudar, es necessita molta permeabilitat i humilitat.
“Com més oberts estem més fàcil tindrem poder generar noves propostes d’innovació.”
La diferència entre el canvi propi i el canvi aliè
Entendre que aquest procés d’aprenentatge, aquest captar la inspiració de l’ecosistema per poder fer propostes noves, genuïnes i pròpies, suposa entendre que el canvi sempre som cadascun de nosaltres en transició.
“L’empresa canvia perquè canviem nosaltres. No hi ha canvi sense autoexigència, ni compromís.”
És fonamental que tots els directius siguin un exemple d’aquesta capacitat de canvi propi i auto esforç, perquè així es potenciï la innovació i la consistència empresarial.
La diferència entre manar i liderar
En aquest procés d’innovació i consistència empresarial és fonamental tenir gent que prediqui amb aquests exemples. A les empreses, moltes vegades es té una cadena de comandament, però també cal tenir una cadena d’inspiració.
“Respectem aquelles persones de les quals aprenem.”
El líder ha de ser capaç d’exemplaritzar aquest camí al qual vol anar l’empresa i aquesta manera d’aprendre i inspirar, crear i liderar dins de l’organització que permeti generar i crear noves oportunitats.
Es necessita una lògica de líders que al seu voltant creuen perímetres de confiança que permetin experimentar, que sàpiguen traslladar que tot s’ha de fer alhora, i que cal ser molt bons en el que s’està produint avui, i alhora generar aquesta lògica que permeti crear i implementar aquesta innovació en l’organització.
Un bon líder ha de tenir dues característiques fonamentals: molta ambició corporativa, i alhora molta humilitat personal.
En un món com el d’avui dubtar no és un pecat mortal, és un signe de pensar. El que han de fer els líders i directius actuals és compaginar aquest dubte raonable amb la seva capacitat de prendre decisions i explorar nous camins. Sense compromís no s’afronten canvis seriosos.
El que fa diferent a les empreses memorables
Hi ha dos factors que fan que una empresa sigui memorable:
- Créixer fent créixer. Es necessiten empreses que internament creïn una lògica basada a créixer fent créixer els clients, això és el que les farà consistents. També hauran de fer créixer la gent de l’organització. No es necessiten especialistes que s’ encarreguin de posar sostres de vidre. Es necessiten especialistes a fer desplegar totes les energies i capacitats de la gent.
- Empreses que guanyin diners, que tinguin capacitat de reinvertir-lo per ser competitives, i alhora empreses que no només sàpiguen crear aquest valor corporatiu, sinó que siguin capaços de crear valor social també.
“El millor camí és créixer fent créixer.”
Així doncs, Xavier Marcet, en aquest webinar sobre innovació i consistència empresarial, ha desgranat els factors clau que fan que una empresa sigui memorable, capaç de veure els seus resultats amb perspectiva i no només per modes tecnològiques o bonances de mercat.
Si vols saber més sobre innovació, consistència empresarial i lideratge descobreix l’Executive MBA i l’Executive Master a Management & Leadership de l’Euncet Business School.
