Quan es parla de l’esport d’elit, el debat està servit. Els extrems mai són bons i en la pràctica esportiva sembla que aquesta hipòtesi es compleix, encara que hi ha matisos. On està el límit?
L’esport és saludable, això ho confirmen bé les investigacions científiques. Ara bé, hi ha alguns estudis que mostren que l’esport d’elit a llarg termini pot ser potencialment lesiu.
Tot i que la seva pràctica és una de les més controlades per professionals especialitzats en rendiment esportiu, la realitat és que el nivell d’exigència al qual són sotmesos els atletes pot acabar comprometent la seva salut al cap d’uns anys.
Et pot interessar: Què és i per què especialitzar-se en rendiment esportiu?
A continuació, t’expliquem en què consisteix exactament l’esport d’elit i les llums i ombres de convertir-se en un esportista professional.
ÍNDEX DE CONTINGUTS
Què es considera esport d’elit?
Segons el Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d’alt nivell i alt rendiment:
“Es considera esport d’alt nivell la pràctica esportiva que és d’interès per a l’Estat, ja que constitueix un factor essencial en el desenvolupament esportiu, per l’estímul que suposa per al foment de l’esport base, en virtut de les exigències tècniques i científiques de la seva preparació i per la seva funció representativa d’Espanya en les proves o competicions esportives oficials de caràcter internacional”.
Dit d’una altra manera, l’esport d’elit o professional és aquell que té com a objectiu assolir el màxim rendiment esportiu en competicions d’alt nivell. Aquests atletes porten anys seguint un programa d’entrenament personalitzat orientat a desenvolupar al màxim les seves habilitats esportives.
Què has de saber de l’esport d’elit?
Practicar esport és un dels hàbits que ajuda en la salut física i mental, sempre que l’activitat esportiva sigui l’adequada. Cal tenir en compte que no tothom té la mateixa constitució ni habilitats físiques.
Els atletes que practiquen esport a nivell professional compten amb molts anys de preparació tècnica i pautes controlades al detall d’alimentació, descans i entrenaments.
Aquests professionals de l’esport estan sotmesos a un alt nivell d’exigència que acaba repercutint en el físic i en la ment a llarg termini. Entre les principals lesions i danys que solen patir els esportistes d’elit destaquen:
Sobrecàrregues musculars
L’excés d’exercici físic provoca una de les lesions més comunes entre els esportistes d’elit i, fins i tot, en els amateurs: les sobrecàrregues musculars. Es pot donar per diversos motius: repetir moltes vegades el mateix gest, executar malament el moviment o no utilitzar la càrrega de pes adequada.
Sobreentrenament
Un altre factor que influeix a l’hora de lesionar-se és el sobreentrenament. És molt important tenir una planificació adequada i respectar, per sobre de tot, els períodes de descans perquè la musculatura es pugui recuperar. L’absència d’aquest descans és molt típica, descans també essencial per a la salut mental.
En el món de l’esport d’elit, moltes vegades se sobrepassa a causa de l’alta exigència que demanden les competicions. Molts esportistes es sobreesforcen per aconseguir un estat òptim, i per això recorren als sobreentrenaments.
Possible degeneració articular
Depenent de l’esport practicat, els atletes d’elit poden desenvolupar unes lesions cròniques determinades.
La degeneració articular és una lesió força comuna entre els professionals que practiquen esports d’impacte on les extremitats inferiors són indispensables, com en el futbol i el bàsquet.
Possibles malalties del cor
El cor de l’esportista és un terme que fa referència a les adaptacions fisiològiques que realitza el cor en els atletes. Tot i això, no estan exempts de patir alguna malaltia cardiovascular al llarg de la seva vida. En el cas dels corredors és probable que pateixin arítmies.
A què ha de renunciar un esportista d’elit?
A més del gran esforç físic i mental que implica la pràctica de l’esport professional, també comporta certes renúncies en la vida personal.
Gran part del seu temps lliure
Dedicar-se a l’esport d’alt rendiment significa centrar la major part del dia en els entrenaments i la preparació física, per la qual cosa el temps lliure és molt reduït.
No tothom està disposat a viure per i per a la pràctica esportiva. És un gran sacrifici que requereix constància i disciplina i on el suport de la psicologia esportiva pot aportar molt.
Dietes estrictes
L’alimentació també és un altre dels camps que requereixen disciplina. La nutrició esportiva es compon de dietes estrictes basades en plans alimentaris elaborats per experts nutricionistes.
Un esportista d’elit ha de disposar de tots els nutrients i potenciar aquells que l’ajudin a optimitzar els seus resultats i temps de recuperació.
Et pot interessar: Importància de la nutrició esportiva
Sacrificis familiars
Finalment, la conciliació familiar també es veu afectada per l’alt nivell d’exigència que suposa estar dins l’esport d’elit. En la majoria de situacions, és complicat compaginar les competicions i entrenaments amb les amistats i la família.
Així, doncs, la vida de l’esportista d’elit té llums i ombres i el rendiment esportiu implica molts sacrificis i coneixements tècnics. Descobreix-ne més sobre el Grau en Gestió i Digitalització en l’Esport.
