Entorn VUCA, lideratge i gestió de centres educatius: cap a un nou paradigma

Ferran Teixes, docent del grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes i tutor de Treballs de Final de Màster de l’MBA a l’Euncet Business School, reflexiona sobre l’aplicació de l’entorn VUCA en el sector educatiu en l’article “El lideratge en la gestió de centres educatius en un entorn VUCA” publicat en Èxit Educatiu.  

Per a Teixes, la crisi actual és equiparable al que pot passar en un entorn VUCA (escenari de Volatilitat, Incertesa “Uncertainty”, Complex, Ambigu). Aquest concepte bèl·lic té el seu origen en els cercles militars nord-americans dels anys 90. Va ser encunyat per definir el nou escenari bèl·lic de la primera guerra del Golf. Posteriorment, ha estat aplicat al món de la gestió per definir escenaris generals de canvi i d’impredictibilitat. 

Aplicar el mètode VUCA en el lideratge pot servir per donar pautes d’accions en escenaris imprevisibles i poc avaluables amb estratègies tradicionals. Bill George, hi va aprofundir definint els trets que hauria de tenir un líder en aquest escenari: 

Lideratge i mètode VUCA en la gestió educativa 

La pandèmia ha afectat el nostre estat del benestar, i ha tingut un fort impacte en el sector educatiu. La gestió escolar haurà d’adaptar nous estils de lideratge per adaptar-se al nou context. 

Si apliquem el concepte VUCA a aquest entorn d’imprevisibilitat, veiem com es manifesta la necessitat d’una visió per part dels líders que sigui capaç de definir el rumb cap al qual han d’anar els centres educatius. I és que, per a Teixes, els centres educatius s’han de gestionar com a empreses que han d’optimitzar els seus recursos per obtenir els màxims recursos per als seus projectes educatius i, per tant, han de ser capaços de mantenir la seva sostenibilitat adaptant-se als nous entorns. 

Per això, és important entendre l’entorn i ser capaç de sobreviure i tenir avantatges competitius. Un major nivell de comprensió permetrà que, mitjançant la gestió de canals de comunicació eficients, es pugui, per exemple, conèixer tot el pertinent al centre des del punt de vista de les persones, com els procediments i relacions internes i externes, les necessitats de l’entorn, així com les inquietuds dels professionals de l’escola.  

Coratge, adaptabilitat i agilitat

Tenir coratge serà un dels valors que haurà de tenir el líder en aquest tipus de situacions. Haurà de tenir decisió i predisposició en el plantejament de noves propostes i accions, així com una mentalitat flexible orientada a la creació de nous avantatges competitius perquè el seu centre es diferenciï i progressi. Per a Teixes, un lideratge efectiu serà aquell que porti les organitzacions a aprofitar el nou escenari fent noves propostes.

Finalment, a més de les característiques anteriors, la capacitat d‘adaptabilitat i agilitat també seran fonamentals per sobreviure i prosperar en aquest context. És important que no s’estableixin plans a llarg termini que no tinguin un grau de flexibilitat suficient per poder ser modificats i adaptats a les noves circumstàncies que vagin sorgint. 

Promoure i garantir l’adaptabilitat dels professionals que integren el sector educatiu, juntament amb la flexibilitat dels processos i infraestructures, serà un factor decisiu per a la seva viabilitat. 

Així doncs, flexibilitat, adaptabilitat, visió i resiliència seran les lliçons que hauran d’aprendre els professionals de l’educació sobre el viscut durant aquesta situació. 

Encara es desconeix com la crisi actual afectarà el sistema educatiu, però el que s’ha evidenciat és que és imprescindible que es posi en pràctica un canvi estructural en el sistema amb el qual garantir una educació de qualitat, accessible i dinàmica.