Les 4P del màrqueting mix són un dels pilars fonamentals en el món del màrqueting. Encara que bé és cert que és un model que ha anat evolucionant amb els nous hàbits i tendències dels consumidors, continua sent una de les bases per definir qualsevol pla de màrqueting i estudi de mercat.
Ara bé, saps realment en què consisteix i com aplicar-ho en el teu model de negoci? Descobreix més sobre aquesta eina en el següent article.
ÍNDEX DE CONTINGUTS
Què és el màrqueting mix?
El màrqueting mix és l’estratègia de màrqueting utilitzada per al llançament de nous productes o serveis al mercat. Aquesta eina analitza quatre variables imprescindibles a l’hora de dissenyar solucions a les necessitats dels consumidors: producte (product), distribució (place), preu (price) i promoció (promotion).
Et pot interessar: Què és el màrqueting estratègic?
El concepte “màrqueting mix” va ser desenvolupat el 1950 per Neil Borden i, durant aquests anys, ha anat evolucionant al mateix temps que que ho han fet les noves necessitats dels usuaris.
El 1960, E. Jerome McCarthy va ampliar aquestes variables a 7, afegint: personal (people), processos (process) i palpabilitat (physical evidence).
Anys després, es van passar de 7 a 9 amb la incorporació de dos nous factors: propòsit i partners (aliances), encara que a la pràctica les 4P són les principals per tenir present en els plans de màrqueting.
Uns altres dels models utilitzats en màrqueting basats en les noves necessitats i tecnologies són el model 4C i el model de les 4E:
- El model de les 4 C. A diferència de les variables del màrqueting mix, aquest model se centra en el consumidor des de 4 aspectes variables: consumidor (consumer), comunicació (communication), cost (cost) i conveniència (convenience).
- El model de les 4 E. Aquest model fa un pas més enllà i, a més de centrar-se en el consumidor, posa el focus en la seva experiència una vegada adquireix o utilitza el producte. Per això, es basa en l’experiència (experience), evangelisme (evangelism), intercanvi (exchange) i l’omnipresència (everyplace).
- El modelo de las 4 C. A diferencia de las variables del marketing mix, se centra en el consumidor desde 4 aspectos: consumidor (consumer), comunicación (communication), coste (cost) y conveniencia (convenience).
- El modelo de las 4 E. Este modelo da un paso más allá y, además de centrarse en el consumidor, pone el foco en su experiencia una vez adquiere o utiliza el producto. Para ello se basa en la experiencia (experience), evangelismo (evangelism), intercambio (exchange) y la omnipresencia (everyplace).
Quines són les 4P del màrqueting mix?
El màrqueting mix està compost per 4 eines que s’utilitzen per dissenyar i dur a terme l’estratègia de màrqueting i aquestes són la promoció, el producte, el punt de venda i el preu.
Aquestes variables són aplicables tant per al màrqueting tradicional com el màrqueting digital, ja que es tracta d’una part estratègica inherent al màrqueting.
Producte (product)
El producte és la variable més important de les quatre que formen el màrqueting mix. Aquest pot ser un producte físic, un servei o una experiència i ha d’estar dissenyat per a satisfer les necessitats dels clients i dels potencials consumidors. És el protagonista del pla d’accions, per la qual cosa és important disposar de la major quantitat d’informació possible per ajustar les seves prestacions a les demandes.
Per això, existeixen diferents nivells de producte segons el grau de desenvolupament i complexitat que desitgi oferir l’empresa:
- Producte essencial. És la funció més bàsica del producte, la seva essència.
- Producte real. Aquest punt inclou més característiques i variables com són l’embalatge, la qualitat del producte, la marca, l’aspecte físic…
- Producte ampliat. En aquest cas, a més de l’anterior, s’afegeix el valor afegit de la complementarietat de serveis que millorin l’experiència de l’usuari. Un exemple d’això seria el servei tècnic postvenda o les facilitats en el finançament.
Dins de la variable del producte també es té en compte l’aspecte del “cicle de vida del producte”. Aquest concepte fa referència a la identificació de la fase en la qual es troba el producte en el mercat. Segons la fase del cicle de vida en la qual es trobi, l’estratègia serà una o una altra:
- Introducció o llançament. Aquesta fase és la de major risc i incertesa, ja que és quan es llança per primera vegada al mercat el producte desenvolupat.
- Creixement. En aquesta segona fase, el producte ja es posiciona en un determinat segment del mercat i comença a ser acceptat pels consumidors.
- Maduresa. En aquest punt, el producte ja ha assolit el pic màxim de vendes, per la qual cosa comença a decaure el ritme de vendes. Ja comença a competir amb altres marques i productes substitutius.
- Declivi. Quan les vendes decauen i la competència comença a guanyar quota de mercat, el producte entra en fase de declivi.
Preu (price)
Fixar el preu del producte és un altre dels aspectes fonamentals en l’estratègia de màrqueting. De res serveix fer-ho de manera aleatòria, ja que això pot suposar un gran fracàs.
S’entén per preu la quantitat de diners estipulada perquè el consumidor pugui adquirir o tenir dret a l’accés d’un producte o servei concret.
Encara que per molts sigui un únic valor, també és un aspecte que comunica i genera percepcions en els consumidors i la seva decisió de compra, ja que cal saber els preus que estan disposats a pagar. Existeixen diferents tipus d’estratègies de preus, dependent de si es basen en:
- Costos. Pot aplicar-se considerant el cost més el marge de benefici, el marge en el preu o el benefici objectiu.
- Demanda. En aquest model de fixació de preu, els principals factors són el mercat i l’elasticitat de la demanda. Com a variables, en aquest model es té en compte la percepció de la qualitat, és a dir, la relació qualitat-preu, els productes substitutius que existeixen…
- Competència. Finalment, un altre model aplicable a l’estratègia és el basat en la pròpia competència, és a dir, en comparar les seves estratègies, la imatge, els productes i el preu i, en funció de l’anàlisi, fixar els propis.
Altres estratègies que es poden realitzar en la fixació de preus són definir un preu alt en la fase d’introducció, aconseguir major penetració en el mercat fent tot el contrari en optar inicialment per un preu baix, o bé utilitzar una estratègia de preus de prestigi per reforçar el reconeixement i estatus de la marca.
Promoció (promotion)
Aquesta variable té en compte com es dona a conèixer el producte o servei. És important analitzar i establir la comunicació que existirà entre la marca i el públic objectiu. Aquesta estratègia de màrqueting inclou la publicitat, la promoció de vendes, així com les relacions públiques i el màrqueting directe.
Aquestes accions han de donar a conèixer i contribuir en la creació de la marca. Per això, s’haurà de crear estratègies segons les especificitats dels consumidors aplicant el inbound marketing, una tècnica de fidelització poc invasiva que permet promocionar la marca i els productes oferint un valor afegit a l’usuari.
Punt de venda
Finalment, la quarta P és el punt de venda. Preguntar-se els canals de distribució, és a dir, com es farà arribar el producte o servei al consumidor, és un altre dels factors a considerar en l’estratègia de màrqueting. També cal tenir definit el client ideal o buyer persona per poder formar l’estratègia segons els seus hàbits de consum.
Et pot interessar: Què és el trade marketing? Claus per l’èxit
Dins de les estratègies de distribució, podem distingir 3 tipus: intensiva (màxim nombre d’establiments per abastar el màxim nombre de punts de venda), selectiva (nombre reduït de punts de venda que han de complir amb uns requisits determinats) i exclusiva (el distribuïdor té l’exclusiva del producte).
Ara que ja saps les bases per aplicar el màrqueting mix en el teu pla estratègic, no et perdis el postgrau en Direcció de Màrqueting de l’Euncet Business School.