ÍNDICE DE CONTENIDOS
El model econòmic de les startup
Una startup com a empresa que està creixent, necessita fonts de finançament per a finançar les seves inversions i aconseguir el seu objectiu que no és un altre que la rendibilitat d’aquesta.
Per a poder obtenir les fonts de finançament esmentades en el paràgraf anterior i tenint en compte que comença del no-res, és molt important que tingui mètriques que serveixin d’orientació tant per als seus fundadors, com per als potencials nous inversors.
Exemple de mètriques, seria el volum de vendes que està tenint, el nombre de visites en la seva aplicació i sobretot l’evolució positiva o no de les dues mètriques assenyalades com a exemples, al llarg d’un període de temps assenyalat.
Cal no oblidar que les startups sempre neixen d’una idea, per la qual cosa fa que tinguin una sèrie de peculiaritats diferenciades i característiques en relació a les empreses ja consolidades. Per tant, en les startups és molt més rellevant, en els seus inicis, les mètriques que el EBITDA, BAIT i altres indicadors o ràtios econòmics que s’apliquen a les empreses ja consolidades.
Et pot interessar: EBITDA i EBITDAC: què és i quin impacte té en l’empresa
Burn rate, el ràtio que tota empresa emergent ha de considerar
Com a exemple de l’esmentat anteriorment, en les startups, es calcula un ràtio que no s’aplica a cap empresa ja consolidada que és el Burn Rate. Es tracta de calcular quants mesos de vida li queda a l’empresa (suposant que en una pròxima ronda de finançament ningú posi diners) sobre la base del que paga mensualment i el saldo de tresoreria, és a dir, si una startup paga cada mes 15.000 euros i el saldo d’un mes té un saldo en compte corrent 45.000 euros, aquest ràtio li indica que en situació normal que li queden tres mesos de vida.
És un ràtio molt característic i delimita el temps d’acció als emprenedors si no obtenen abans del “*deadline” algun avanç rellevant del seu projecte.
Et pot interessar: Claus per a emprendre un negoci digital després de la COVID-19
Consells a l’hora de gestionar una startup
1. Evitar pivotar en excés
Cal ser conscients que una startup és un projecte dinàmic que pot anar adaptant-se als feedbacks que es van obtenint en les diferents fases de validació, però cal vigilar amb no pivotar en excés.
Per tant, és molt important escoltar molt bé els “feedback” però no “pivotar constantment” (que significa anar canviant l’enfocament inicial del projecte), ja que si el projecte dona un gir de 180 graus, el normal és que el projecte sigui irrecognoscible tant per als seus fundadors com per als inversors i excepte honroses excepcions, l’única cosa que s’haurà aconseguit és dilatar temps i perdre més diners en un projecte que no era viable econòmicament.
2. Posar-se un límitde pèrdues
És evident que quan neix una nova empresa pot ser rendible o no, el més important en aquest tipus d’empreses és posar un límit tant de temps de llançament, com a sobretot un límit de pèrdues màximes.
Si escoltem emprenedors d’èxit, tots reconeixen els projectes en els quals han triomfat i en els projectes que “també han triomfat” sabent-se retirar a temps, és a dir, una vegada obtingut un límit de pèrdues. Aquestes retirades a temps els han servit per a incrementar la credibilitat abans els inversors. Ja que han prioritzat la visió econòmica de l’empresa als seus “egos”.
3. Saber explicar el projecte en cinc minuts, en les rondes d’inversió
Aquest consell és molt més útil del que a primera vista sembla, ja que, en determinades rondes d’inversions, els emprenedors estan asseguts en taules i tenen cinc minuts per a explicar a cadascun dels potencials inversors les seves principals línies de negoci. Per experiència pròpia en un 30% dels casos quan t’has aixecat d’escoltar l’emprenedor no pots saber si el projecte interessa o no, ja que l’emprenedor ha estat incapaç de transmetre’t quin és el seu projecte.
4. Conèixer si l’actiu no corrent de l’empresa és real
És una pràctica bastant habitual, la de comptabilitzar dins de l’actiu no corrent (intangible) totes les despeses necessàries per al desenvolupament de l’aplicació. Aquest criteri comptable té sentit si l’aplicació té viabilitat econòmica, en cas contrari el que ocorre en aquesta empresa és que té actius sobrevalorats, ja que s’han activat despeses d’un projecte fallit.
Et pot interessar: Decàleg per a ser un bon financer
Rondes d’inversió: quins tipus de finançament existeixen en el món startup
Les fonts de finançament inicial de les startups, es basen en les inversions de les famoses tres FFF: familiars (Family), amics (Friends) i els coneguts (Fools). Si el projecte avança, existeixen lògicament, altres tipus de fonts de finançament:
Tipus de fonts de finançament
Privades
Els inversors canalitzen els seus diners cap a nous projectes sobre la base de diferents criteris, a tall d’exemple:
- Serietat contrastada dels emprenedors.
- Empatia del potencial inversor amb el tipus de projecte presentat per l’emprenedor.
- Segons l’estat del projecte, hi ha inversors que prefereixen entrar des de l’inici del projecte, mentre un altre tipus de perfil d’inversor prefereixen entrar (encara que hagin de pagar més diners) quan el projecte comença a ser rendible o ja es veu la rendibilitat molt a prop.
Públiques
Existeixen moltes institucions i empreses públiques dedicades a finançar projectes d’emprenedors, com pot ser el Institut Català de Finances, ENISA, CDTI, Barcelona Activa, entre altres.
Encara que cada institució pública té la seva filosofia en la manera de finançar projectes als emprenedors, en línies generals es pot afirmar que les institucions públiques aportaran com a màxim el mateix import que el desemborsat pels emprenedors.
Mecenatge
Grans companyies compten amb programes d’apadrinament de projectes (acceleradores d’empreses). A més d’aportar finançament, ofereixen estades durant un temps determinat, per a finalment presentar-lo a inversors.
Aquests projectes que arriben a estar sota el paraigua del mecenatge per a poder ser triades han de passar uns filtres molt rígids ja que el número de les empreses que passen a la “acceleradora” és aproximadament un dos per cent de les empreses que s’han presentat.
Com gestionar la relació entre els fundadors de “Startups” i entre els fundadors i els nous inversors
Un tema molt rellevant que els emprenedors en general no tenen en compte al moment d’iniciar la seva aventura empresarial, és deixar el màxim nombre de temes totalment aclarits, és a dir, signar un Pacte de Socis que reculli totes els drets i obligacions que té cada emprenedor en relació a l’empresa.
A més, aquest pacte ha de contemplar les clàusules de Drag Along i Tag Along, mecanismes de dret d’arrossegament o d’acompanyament en cas que hi hagi algun interessat a comprar l’empresa íntegrament.
Amb un Pacte de Socis ben detallat s’evitaran múltiples conflictes entre els emprenedors. Quan els potencials inversors s’acosten a un nou projecte els dona molt confort que els emprenedors ja tinguin signat un Pacte de Socis. Ja que és molt més senzill i ràpid discutir amb els emprenedors un retocs o modificacions al Pacte de Socis d’acord amb les necessitats o peticions dels nous inversors si el Pacte de socis existeix, que si no n’hi ha.
Private Equity o Capital de Risc
El Private Equity és traduït com a capital de risc, quan s’hauria d’haver traduït per Capital Privat. Aquesta mala pràctica comporta que quan a molts inversors els ofereixen un producte de “Capital de risc” tingui una aversió tremenda a posar diners en aquest tipus d’empreses, quan en totes les empreses hi ha risc, ja que en qualsevol empresa pot tenir beneficis o pèrdues. Però la denominació allunya en molts casos la possible inversió.
Algunes societats de capital de risc canalitzen l’estalvi dels inversors comprant empreses de diferent sector per a diversificar el risc.
Normalment, aquestes empreses si ja estan consolidades són comprades per un múltiple del seu EBITDA, amb la idea de vendre-les dins d’un període entre cinc a set anys per una quantitat molt superior. Les empreses comprades en un espai curt termini de temps i dins d’un mateix fons formen part de la denominada “afegida o vintage” i, evidentment, hi ha anyades molt millors que unes altres.
A més les societats de capital de risc, quan compren empreses es qüestionen, en tots els àmbits; (comercial, marketing, finances, legal), la qual cosa l’empresa feia fins a aquell moment i en general obtenen una millora substancial en totes les àrees organitzatives.
Et pot interessar: Consells per al control de gestió financera en època de crisi, webinar a càrrec de Noèlia Hurtado
Aquestes reflexions d‘Armand Bover, director del postgrau en Direcció Financera de l’Euncet Business School, formen part de la Xerrada ON: “Finances per a emprenedors”.
