Cada vegada és més freqüent que les empreses demandin figures com la del Project Manager o gestor de projectes. En els últims anys, s’ha popularitzat, però aquesta professió fa més de 70 anys que existeix. A què es deu el seu auge?
Per poder entendre la importància del gestor de projectes a les empreses, cal entendre els factors que estan impactant en la seva rellevància dins de les organitzacions. En els últims anys, les empreses estan vivint un augment del volum de projectes.
Et pot interessar: Project Manager: què és, competències i salari
ÍNDEX DE CONTINGUTS
Entorns VUCA i avenços tecnològics, els reptes del project management
Una de les principals raons de l’alt nombre de projectes que tenen els negocis és la complexitat tecnològica que està caracteritzant la societat actual. Els canvis cada vegada són més grans, ràpids i complexos. Vivim en un entorn VUCA i això provoca que es necessitin desenvolupar productes i serveis que donin resposta a aquests nous entorns.
Ara, el Project Manager ja no només és un simple gestor de projectes que assegura el compliment de les fites i fases, sinó que a més juga un rol de conseller i assessor.
És tal la importància del Project Manager per a les empreses que s’ha tornat una peça experta en coneixement de processos, productes i serveis i un especialista en alinear el projecte amb el pla estratègic de les companyies.
Et pot interessar: La transformació digital en temps de crisi: el repte del Project Manager
Com ha impactat la volatilitat i la inestabilitat a les empreses?
La tecnologia ha envaït les nostres vides i amb elles les possibilitats de desenvolupament. En l’últim any, després de la pandèmia, ha sorgit la necessitat de digitalitzar els sectors per a la supervivència dels negocis. Ha passat de ser una opció a una obligació si es vol sobreviure al mercat.
Ha suposat un gran esforç perquè tots els sectors siguin capaços d’adaptar-se a les noves necessitats a través de la transformació digital dels seus productes i serveis. S’han hagut de dedicar molts recursos en aquests processos, per la qual cosa ha augmentat la demanda de gestors de projectes.
Aquests projectes han suposat períodes de lliurament molt curts perquè les empreses poguessin subsistir, per la qual cosa hi hagut un auge de les metodologies àgils.
El paper de la formació en la gestió de projectes
Una de les dades més destacades a l’hora d’analitzar el perquè de la importància del perfil dels Project Managers és que més de la meitat dels líders de projectes a penes té formació específica en gestió de projectes. La majoria té carreres tècniques en enginyeries i altres disciplines i compten amb experiència, però no disposen d’una formació específica enfocada a la gestió i direcció de projectes.
Un altre dels motius pels quals aquests perfils s’estan popularitzant dins del mercat és que els seus sous solen ser considerablement alts si els candidats compten amb aquesta formació o titulació específica. Només entre el 30 i el 40 % dels gestors de projectes estan titulats en la matèria.
Metodologia Waterfall vs. Agile: tradició vs. innovació
Metodologia Waterfall
La gestió de projectes clàssica s’ha caracteritzat sempre per una execució de les fases del projecte seqüencial. Primer, s’ha de fixar un objectiu i, després, es defineixen els requisits que s’espera que tingui aquest projecte. Un cop fet, s’elabora la fase de planificació i es construeix la solució que serà lliurada al client.
Aquest tipus de projectes es caracteritza per comptar amb terminis llargs i per oferir poques possibilitats de millora en els lliuraments. Aquests dos aspectes fan que, en molts casos, la solució proporcionada ja no doni resposta a les necessitats perquè aquestes han evolucionat a gran velocitat i ja no hi ha cap millora per reajustar el projecte a aquesta nova situació.
Metodologia Agile
Davant els reptes que presenta la metodologia Waterfall pel que fa als terminis d’entrega, sorgeixen les metodologies Agile. Aquestes noves formes de gestionar projectes permet optimitzar els lliuraments reduint els temps i aportant així més dinamisme i agilitat al projecte.
Un cop es té l’objectiu del projecte, es divideix en petites fases i es jerarquitzen en funció del valor que té cada part per al client. És el que es coneix com a MVP.
Aquests microprojectes es realitzen en 2 o 3 setmanes, màxim un mes. Durant aquest temps, es desenvolupa la característica treballada i se li lliura al client. Això permet anar validant que la solució que s’està definint i construint li és útil al client i, per tant, ajuda a anar millorant els requisits de la següent fase o sprint. En aquest cas, sí que hi ha marge de millora, per la qual cosa el projecte pot anar virant en funció dels comentaris que es van obtenint amb els entregables.
Les metodologies Agile són una pràctica molt comuna a les empreses emergents. En canvi, són més desconegudes per a les empreses ja consolidades, ja que sempre han basat les seves estructures i els seus recursos en metodologies tradicionals. La transició a les metodologies àgils requereix d’una gran inversió i un canvi en la cultura empresarial, que en molts casos resulta tot un repte.
Et pot interessar: Metodologia Lean Startup: crea, mesura, aprèn
Aquestes reflexions de Xavier Rodríguez, director del postgrau en Direcció de Projectes de l‘Euncet Business School, formen part de la Xerrada ON: “Póngame una docena de Projects Managers en salsa Agile, por favor”.
