935 476 066
680 582 321
Feliç Dia Mundial de la Televisió? Segurament, si formes part de la generació Z (nascut a partir del 2000) parlar de televisió és com parlar del pleistocè. Generació què?… Si la teva pregunta és aquesta, possiblement, és perquè et passa tot el contrari. Vas viure l’edat daurada de la televisió i el teu estiu començava quan Ramón García donava pas a la vaqueta al Grand Prix de l’Estiu. Siguis de la generació que siguis, el cert és que la televisió o ‘caixa tonta’, per a alguns, ha sigut un dels invents que més ha revolucionat els hàbits de consum de la societat.
Celebrem el Dia Mundial de la Televisió analitzant l’evolució que està tenint després de l’impacte de la revolució digital i les noves plataformes basades en el vídeo on demand i l’streaming. No t’apures, a continuació, t’expliquem també aquests conceptes i d’altres per entendre els nous hàbits i tendències que estan trepitjant fort.
INDEX DE CONTINGUTS
La televisió ha mort. Visca la televisió
24 anys després, un altre 21 de novembre seguim celebrant el Dia Mundial de la Televisió, mal anomenada per molts ‘caixa tonta’. El 1996, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia per tal de promoure l’intercanvi mundial de programes sobre pau, seguretat, desenvolupament econòmic i qüestions socials i culturals.
El cert és que, caixa tonta o no, la televisió porta més de 130 anys amb nosaltres. I, al llarg de la seva història ha passat de ser en blanc i negre i oferir un únic canal fins a ser a tot color, amb una gran demanda de canals, i ara… ¿a la carta?
Cada generació ha viscut una forma de fer televisió diferent: els programes ja no segueixen estructures encorsades, el tipus de contingut no és igual al de fa 50 anys, ni el públic el consumeix d’igual manera.
La revolució digital també ha impactat en la televisió tradicional (de pagament i gratuïta) i termes com ‘a la carta’, streaming o ‘televisió 2.0’ han arribat per quedar-se. Són molt comú entre les generacions més joves (Millennials o Generació Z i Generació Y), els quals estan donant un gir 360 al consum de contingut multimèdia deixant de banda la televisió lineal.
La revolució de les OTT: adeu televisió, hola lliure transmissió
Encara que, a priori, et soni marcià el concepte OTT (over-the-top en anglès), el fas servir més en el teu dia a dia del que creus. Les plataformes OTT són un servei de “lliure transmissió”, és a dir, són plataformes que transmeten per internet àudio, vídeo i altres tipus de continguts sense implicar operadors tradicionals en el control o distribució d’aquest tipus de contingut.
PER QUÈ ESTAN EN AUGE LES OTT?
Les plataformes OTT estan sent, per a molts, una alternativa a la televisió perquè permeten:
- Veure el que es vol en qualsevol moment.
- Capítols d’ una sèrie de manera contínua.
- Absència de blocs publicitaris.
- La publicitat és menys intrusiva.
- Suposen un baix cost per a l’usuari i aporten una ràpida inserció digital.
- L’ experiència d’ usuari és intuïtiva i visual, sense instruccions d’ús.
- Moltes plataformes mostren contingut personalitzat en funció de les preferències de cada usuari.
- El consum del contingut és multiplataforma.
TIPUS D’OTT
SVOD (Vídeo de subscripció sota demanda)
Els sistemes SVOD (Subscription Video on Demand) es basen a oferir contingut mitjançant una subscripció, la qual pot ser mensual o anual i, en funció de la tarifa escollida, l’usuari gaudeix d’una sèrie d’avantatges com vídeos sense publicitat o accés a contingut exclusiu o premium. Algunes plataformes inclouen també l’opció de descarregar el contingut per poder consumir-lo sense connexió a Internet.
La reina per excel·lència d’aquest sistema és la plataforma Netflix. El 2007, la plataforma va fer el pas al món digital oferint el seu contingut via streaming per Internet, i s’ha convertit en la plataforma més consumida.
Altres plataformes que utilitzen el sistema SVOD són Amazon Prime Video, HBO, Disney + i Rakuten TV, entre d’altres.
AVOD (Vídeo publicitari sota demanda)
El sistema AVOD, a diferència del SVOD, és gratuït per als consumidors i inclou publicitat entre les seves emissions, tot i que això sí, més breu que l’oferta per la televisió. Aquests anuncis són coneguts com a Video Insert i es poden produir abans (pre-rolls), durant (mid-rolls) o al final (post-rolls) del contingut consumit per l’usuari.
Una altra de les peculiaritats és que alguns Video Inserts ofereixen l’opció de visionar un fragment de l’anunci i deixar-lo de veure si l’usuari no està interessat clicant en un botó.
Les plataformes que utilitzen el sistema AVOD són YouTube, Hulu i Peacock (no disponible a Espanya). Pluto TV, és la primera plataforma de vídeo sota demanda gratuïta, sense registre i amb anuncis curts del mercat espanyol.
TVOD (Transactional Video on Demand)
Si només vols pagar pel que consumeixes, oblidant-te de quotes mensuals o anuals, el sistema TVOD és per a tu. A diferència del SVOD, l’accés al contingut és limitat en el temps, la qual cosa per a molts evoca els ja desapareguts videoclubs. Així doncs, l’usuari només paga per un contingut concret i d’una vegada, sense subscripcions ni pagaments fraccionats, és el que es coneix com a sistema PPV (Pagament Per Veure), utilitzat en esdeveniments individuals o pel·lícules.
Les plataformes que utilitzen el sistema TVOD són Itunes, YouTube o Amazon Instant Video, encara no disponible a Espanya.
Contingut ‘a la carta’, l’esperança de les televisions analògiques
Independentment que es tracti de televisions de pagament o gratuïtes, el sistema del video-on-the-mand (VOD) és una realitat. Cadenes generalistes i públiques han hagut d’unir-se a la transformació digital habilitant plataformes online en les quals oferir el seu contingut emès o exclusiu, les conegudes plataformes “a la carta”. Seguint amb el model de Netflix o altres plataformes OTT, la televisió analògica ofereix aquestes formes alternatives de consum.
La televisió pública d’Espanya ha creat RTVE a la Carta, un portal en el qual l’usuari, de forma gratuïta, accedeix a programes de televisió i ràdio ja emesos pels canals tradicionals. A més, inclou una graella de programació amb la qual l’usuari pot consultar el contingut que s’està retransmetent en directe per la televisió o la ràdio.
Altres canals que també han hagut de passar-se a aquest nou model de monetització de contingut han estat els dos grans grups audiovisuals espanyols: Atresmedia i Mediaset.
Atresplayer, plataforma del grup Atresmedia, va un pas més enllà de RTVE. En aquest cas, a més d’oferir contingut emès per televisió, també ofereix contingut exclusiu i creacions pròpies únicament accessibles des de la seva plataforma digital, la qual requereix d’un registre previ i ofereix plans de pagament Premium.
Mitele, l’aposta del grup Mediaset, és la rival directa d’Atresplayer. Comparteix estructura i tipus de contingut, però, si s’escau, aposta per la retransmissió esportiva i per contingut enfocat al públic més millennial amb programes que s’alimenten de les seves realities.
Smart TV, de la ‘caixa tonta’ a la televisió intel·ligent
Renovar-se o morir, això és, possiblement, el que van pensar els fabricants de televisors davant el boom digital. Les Smart TV o televisors intel·ligents són la sofisticació de la popular ‘caixa tonta’. Aquests dispositius, a més de contenir els canals tradicionals de televisió i ràdio, integren un navegador per Internet, home cinema, sistema de comunicacions en temps real, instal·lació de programari, entrades per a dispositius d’emmagatzematge externs, descàrrega de contingut multimèdia, així com la incorporació de canals de televisió online o plataformes com Netflix, Amazon Prime, entre d’altres.
Ara bé, com amb totes les tecnologies, no totes les Smart TV són tan potents com d’altres, i any rere any les diferències entre elles són més grans. Per suplir-lo, empreses com Google, Amazon o Apple han creat dispositius endollables a televisors que permeten obtenir aquest tipus de serveis sense la necessitat de comprar una Smart TV: Chromecast, Amazon Fire TV Stick o Apple TV.
Twitch, el fenomen streamer
Els creadors de Justin.tv ni s’imaginaven el 2007 el que acabaria sent, anys més tard, la seva pàgina dedicada a l’streaming. Twitch va néixer el 6 de juny de 2011 després del boom que va suposar la secció dedicada als streams de videojocs i eSports, i va ser adquirida el 2014 per Amazon. Com ha passat amb la resta de les plataformes, la transformació digital i millores en les telecomunicacions ha fet que es millori la connexió a Internet i les seves funcionalitats.
Als anys 90 ‘s ja existia l’opció de jugar online amb jugadors de tot el món, però no podia ser transmès en viu per ser compartit amb la resta de la comunitat virtual.
Molts pensareu que per fer servir Twitch ja tenim YouTube, i aquí delatareu a quina generació pertanyeu.
La plataforma de vídeos de Google, YouTube, ofereix vídeos sense haver de descarregar-los i això és l’ha convertit en referent durant els últims 15 anys, però ja no és suficient. Davant de tanta oferta, Twitch ha sabut diferenciar-se dels seus competidors potenciant el live streaming. El seu contingut s’ha diversificat i ja no només s’enfoca al gaming. Existeixen tants tipus de canals com interessos dels seus usuaris.
PER QUÈ TÉ TANT ÈXIT TWITCH?
Dins de la plataforma, l’usuari pot ser streamer o creador de contingut; o viewer, espectador. L’exponencial creixement de la plataforma en els últims anys, i en concret després del confinament, ha estat gràcies a la facilitat de monetització del contingut.
És sabut per molts que en plataformes com YouTube els influencers o youtubers cobren pel nombre de visualitzacions i insercions publicitàries dins del seu contingut. Ara bé, Twitch ha sofisticat les formes d’aconseguir diners amb el contingut creat:
- Anuncis que apareixen abans de començar l’stream.
- Subscripcions: mensual gratuïta per ser membre d’Amazon Prime, bits (moneda virtual oficial de la plataforma).
- Donacions voluntàries dels viewers.
Així doncs, Twitch és una plataforma que ha arribat per revolucionar el món de l’entreteniment digital. Encara que estigui enfocada a un target juvenil (entre 13 a 34 anys), cada vegada va guanyant més adeptes i nous tipus de contingut.
En aquest Dia Mundial de la Televisió, després de llegir l’article només podem dir que el futur de la televisió cada vegada és més incert i difús, però el que sí que és evident és que l’entreteniment és necessari per a la societat i que la innovació digital i creació de continguts no té límits.
Si t’has quedat amb ganes de saber més sobre transformació digital, contingut multimèdia i estratègies de màrqueting descobreix els programes de l’Euncet Business School: