Principals diferències entre leasing i renting
Array ( [image] => Principals diferències entre leasing i renting [tags] => Array ( [img] => Array ( [data-srcset] => 1 [data-src] => 1 [srcset] => 1 [sizes] => 1 [src] => 1 [class] => 1 [alt] => 1 [width] => 1 [height] => 1 ) [noscript] => Array ( ) ) )

Quines són les principals diferències entre el lísing i el rènting?

Lísing? Rènting? Aquests conceptes s’estan convertint en les paraules del moment per a les pimes. Encara que en moltes ocasions són confuses, és important saber que no són exactament el mateix, malgrat ser totes dues opcions de finançament tant per a vehicles com per a equip tecnològic, maquinàries o immobles. 

Et pot interessar: Consells per al control de gestió financera en època de crisi, webinar a càrrec de Noèlia Hurtado

En el següent article, et donem les claus perquè siguis capaç de reconèixer les diferències entre lísing i rènting i utilitzar la més adequada segons el teu model de negoci. 

Definició de lísing i rènting 

S’entén per lísing aquell contracte d’arrendament financer mitjançant el qual un client paga un lloguer a llarg termini a una entitat més uns interessos amb l’opció de compra en finalitzar el contracte.   

Et pot interessar: Com definir, interpretar i analitzar l’economia d’una empresa?  

En el cas del rènting, consisteix en un contracte d’arrendament mercantil amb el qual, a través d’una quota mensual, el client accedeix a l’ús del bé i, en moltes ocasions, també se li inclouen altres serveis addicionals i les seves despeses derivades com, per exemple, el servei de manteniment.  

Lísing i rènting, quines similituds hi ha? 

Tant el rènting com el lísing són dues formes de lloguer per utilitzar béns nous com, per exemple, un vehicle, equips tecnològics, maquinàries o immobles. Totes dues modalitats compten amb una quota periòdica fixada en un contracte. A més, ofereixen avantatges fiscals sempre que el seu ús sigui exclusivament per a una activitat econòmica d’una empresa o d’un autònom.   

Et pot interessar: Decàleg per ser un bon financer  

Principals diferències entre lísing i rènting 

Malgrat que en moltes ocasions aquests termes generen confusió, és més la diferència que la similitud el que uneix aquests dos termes. A continuació, t’expliquem les principals diferències entre el rènting i el lísing:   

  • Tipus de contracte. El contracte de lísing és un contracte d’arrendament financer, mentre que el contracte de renting és un contracte d’arrendament mercantil. 
  • A qui es dirigeix. Les pimes poden accedir a totes dues modalitats de finançament, mentre que els particulars únicament poden sol·licitar el rènting.  
  • Durada de contractes. El rènting té una durada inferior que pot anar des d’un mes fins a 12 o 24 mesos i fins i tot fins als 4 anys si es tracta d’un rènting de llarga durada, mentre que en el cas del lísing els contractes són de llarga durada (entre 2 i 6 anys). 
  • Comptabilitat. Respecte a la fiscalitat i a la desgravació d’impostos, totes dues modalitats funcionen de diferent manera. El rènting és un arrendament que pot deduir-se com a despesa, mentre que el lísing és un sistema de finançament pel que s’inclou en l’actiu immobilitzat. 
  • Propietat. Una altra de les diferències entre el lísing i el rènting és que amb el primer les quotes engloben el preu total del vehicle i pot ser comprat en finalitzar el contracte, mentre que el rènting cedeix el dret d’ús a l’arrendatari i pot ser renovat, ampliat amb les mateixes condicions o optar per un nou bé, i fins i tot retornar-lo. 
  • Legislació. El lésing és un contracte regulat per la Llei 26/1988 i, per això, intervenen entitats financeres acreditades. En canvi, el rènting pot ser signat amb una empresa privada en qualitat d’operació mercantil. No requereix cap financera.  
  • Costos. En el model de rènting, és l’empresa de rènting l’encarregada de proporcionar el bé i la que es fa càrrec dels costos relacionats. El client únicament ha d’abonar la quota mensual pactada. En el cas del lísing, el client ha d’assumir tots els riscos, drets i obligacions del bé com si fos de la seva propietat. 

Quin és el més convenient? 

Possiblement, aquesta és la pregunta del milió. Si ets un particular, la resposta és senzilla: el rènting. En canvi, si ets una pime influeixen altres factors a l’hora de decidir per quina modalitat decantar-se. 

Es recomana optar pel renting sempre que no es disposi de molt capital i el temps d’ús sigui a curt termini, ja que dins de la quota s’inclou tot tipus de despeses de manteniment associats al bé en qüestió. També és una bona opció quan es té la intenció de canviar o renovar els equips cada dos o tres anys. 

Et pot interessar: EBITDA i EBITDAC: què és i quin impacte té en l’empresa 

 S’aconsella el lísing per a aquells casos en els quals l’empresa requereixi utilitzar els béns a llarg termini i es tingui pensat amortitzar-los. A més, quant a l’impacte en l’impost de societats, amb aquest mètode de lloguer les empreses poden obtenir deduccions fiscals en considerar-se una despesa de l’empresa.  


Euncet Business School

Si vols saber més sobre altres conceptes financers, no et pots perdre el postgrau en Direcció Financera de l’Euncet Business School.