Array ( [image] => [tags] => Array ( [img] => Array ( [data-srcset] => 1 [data-src] => 1 [srcset] => 1 [sizes] => 1 [src] => 1 [class] => 1 [alt] => 1 [width] => 1 [height] => 1 ) [noscript] => Array ( ) ) )

30 años del nacimiento de la World Wide Web

Avui es compleixen 30 anys del naixement de la World Wide Web (www.) i és per això que us volem explicar la seva història. 

La World Wide Web (la Web) va néixer al Centre Europeu de Física Nuclear (CERN), situat a Ginebra, com un sistema tancat d’intercanvi de dades entre els 10.000 científics que treballaven a la institució. El seu creador va ser l’enginyer i físic britànic Tim Berners-Lee. Més tard, el CERN va decidir posar aquesta tecnologia a disposició de tothom de forma gratuïta i oberta, cosa que va representar el naixement de la gran web. 

Però web no és sinònim d’internet. Internet és una immensa xarxa que permet connectar ordinadors i altres dispositius i va néixer abans, l’any 1960, en mans de militars nord-americans. En canvi, el web és una col·lecció de pàgines que contenen informació a la qual es pot accedir fent servir un navegador i que va creixent a passos de gegant. Així que quan navegues a través del teu mòbil o ordinador fas servir internet per accedir a la web. 

Primer de tot, per entendre els canvis que han existit, cal entendre el lloc web. Una web es basa en tres estàndards per funcionar: 

  1. Uniform Ressource Locator (URL): permet identificar cada pàgina que es troba al web. 
  2. Protocol de Transferència de Text (HTTP): és el llenguatge o protocol utilitzat per especificar la manera com s’haurà de trobar la pàgina a internet. 
  3. Hypertext Mark-up Language (HTML): és el llenguatge que permet configurar text i imatges i definir els aspectes de disseny de les pàgines web. 

La web ha evolucionat des de la seva creació, no ha deixat de canviar i perfeccionar-se. Hem passat d’una web 1.0 a les webs dinàmiques 2.0 i 3.0. Actualment ja es parla del web 4.0. 

  • Web 1.0: era un tipus de web estàtica i només de lectura, amb documents que mai s’actualitzaven. L’usuari no podia interactuar amb el contingut de la pàgina (res de comentaris, respostes, cites, etc.) ja que estaven totalment limitades. Aquesta fase de la web acaba amb la crisi coneguda com a bombolla «puntocom» el 2000. Ja han passat alguns anys, però recordeu aquestes pàgines? 
  • Web 2.0: en la segona generació d’internet, l’usuari es va convertir en el principal protagonista de la xarxa. El web 2.0 està comunament associada amb un fenomen social, ja que es basa en la interacció amb l’usuari. Per això tenen un disseny centrat en ell i integren recursos multimèdia com vídeos i sons, que es poden compartir. Aquest tipus de web està associada estretament amb Tim O’Reilly perquè l’encunyi en una conferència el 2004. 
  • Web 3.0: és un salt tecnològic que té importants conseqüències en els usuaris de la xarxa, ja que se centra en l’experiència dels usuaris. El web 3.0 és coneguda com la “web semàntica”, perquè utilitza de forma més eficient les dades, i està molt associada al concepte de personalització, perquè ofereix un flux d’informació i de continguts adaptats als nostres gustos i preferències. 
  • Web 4.0: el 2016 va començar a escoltar-se el terme web 4.0, que se centrarà a oferir un comportament més intel·ligent i més predictiu. L’objectiu serà unir la comunicació online i offline, de manera que amb només demanar o afirmar posarem en marxa un conjunt d’accions per respondre a les nostres demandes o necessitats. Com arribem a la web 4.0.? Gràcies a la pròpia evolució de la tecnologia que ens han portat assistents de veu, bots, geolocalització, entre altres avenços. 

Sens dubte, en 30 anys la World Wide Web ha canviat molt les nostres vides i promet continuar fent-ho. El següent pas encara està per descobrir, però segur que no trigarem gaire a conèixer-lo.