L’esport després del coronavirus

José Luis Pérez, president de l’Associació Espanyola de Filosofia de l’Esport, ha sigut l’encarregat de presentar el webinar “L’esport després del coronavirus“. Pérez és també professor catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu i Fabra. 

En aquesta sessió, Pérez reflexiona sobre com serà i com es vol que sigui l’esport en aquests difícils moments d’afectació més directa del coronavirus, així com en el mitjà i llarg termini. Durant el webinar, Pérez mostrarà alguna de les reflexions que recull el seu recent llibre: “L’esport després del coronavirus“. 

Coronavirus: efectes, estat d’alarma i esport 

L’esport és un concepte molt genèric que inclou moltes varietats: esport amateur, professional, escolar… I, davant tantes variants, tampoc ha afectat per igualel impacte de la COVID-19 en cadascuna d’elles.  L’esport després del coronavirus ha deixat de ser rellevant. És una de les primeres pràctiques que ha caigut en desús després del confinament. Tot i així, la seva pràctica segueix un dels hàbits que les persones posen en primer lloc, ja sigui com a amateurs o com a professionals. 

“Una vida sense esport seria una vida amb menys valor del que desitjaríem tots.” – José Luis Pérez 

1. PROTECCIÓ DE LA SALUT I REINICI DE LES COMPETICIONS 

Un dels principals reptes que ha viscut el sector de l’esport ha estat el de com reiniciar les competicions preservant la seguretat dels actors que hi participen: jugadors, membres de l’equip…  En els primers dies de crisi, les competicions van ser dràsticament suspeses. Hi havia molta incertesa sobre el futur i tot girava entorn de l’expectativa sobre l’evolució de la pandèmia i el seu control.  A més dels interessos propis d’esportistes, federacions i espectadors, davant d’aquesta situació les cadenes de televisió van pressionar per reprendre-les, sobretot en esports com el futbol i el bàsquet.  La debacle econòmica que ha suposat el confinament hagués estat catastròfic si no s’hagués pogut reprendre. Es va produir un pacte entre els 3 pilars de l’esport: El Consell Superior d’Esports (CSD), la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i LaLiga per arribar a un acord en el qual tots van cedir per poder reprendre les competicions.  

2. EL CSD DELEGA LA GESTIÓ DE LES COMPETICIONS A LES FEDERACIONS 

El CSD hagi delegat la decisió a les federacions sobre què fer amb les competicions: reprendre-les, cancel·lar-les o ajornar-les. No hi ha hagut una resposta unitària, ni homogènia, i això ha suposat un greuge comparatiu entre modalitats esportives, i dins de cadascuna d’elles. Un exemple d’això ha estat dins de la federació de rugbi, la qual ha pres una decisió per a la secció femenina i una altra per a la masculina. 

3. DECISIONS DRÀSTIQUES I DISPARS 

Represa dels entrenaments i de les competicions

Un altre dels reptes amb què s’ha enfrontat el sector de l’esport a Espanya ha estat la falta de tècnica legislativa i índole política durant l’estat d’alarma. Moltes de les normes que s’han adoptat han vingut dictades per la Conselleria de l’Esport i no han estat homogènies. S’ha permès la represa dels entrenaments en algunes modalitats com el futbol, però no en la natació, per exemple.  Aquesta disparitat de decisions no ha succeït només en l’esport espanyol. En el cas de la lliga de futbol francesa es va optar per suspendre-la i no reprendre-la, a diferència de la lliga anglesa o alemanya. 

Protocols de salut per a professionals 

Un altre dels greuges comparatius ha estat la creació de protocols de salut per a professionals, i no per a la resta d’esportistes. A més, el fet d’haver reprès la competició futbolística per qüestions d’índole econòmica ha generat molta controvèrsia entre els jugadors. Aquesta decisió entra en contradicció amb els drets dels esportistes que estaven interessats a preservar la seva salut. I és que, l’eventualitat d’incloure un concepte de pandèmia no està recollit en les assegurances dels esportistes. L’única competència que l’inclou és Wimbledon. 

4. EL PAPER DELS ESPORTISTES EN LA PRESA DE DECISIONS

Tot i que els grans protagonistes en el sector de l’esport són els mateixos esportistes, davant d’aquesta situació el seu paper ha estat molt escàs. Això ha evidenciat que és un dels aspectes que ha de millorar l’estructura de governança de l’esport. Per a Pérez, els esportistes han de tenir un major pes democràtic en les grans decisions. Tot i així, una de les organitzacions que més ha batallat pels drets dels futbolistes ha estat l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE). 

Després de la pandèmia: i ara què? 

Parlar sobre els efectes del coronavirus a llarg termini és difícil perquè tot és molt incert encara. No només pel que pugui ocórrer a Espanya o a Europa, sinó a tot el món. L’esport és un fenomen global i moltes de les competicions que ens atrauen són planetàries: el mundial, les olimpíades… 

CANVIS A CURT TERMINI 

• Algun canvi en el reglament. En el cas de futbol, ara hi ha 5 substitucions, una pausa al minut 30 i una adaptació general al joc sense espectadors. També hi ha canvis en les regles de conducta: s’han d’evitar les celebracions en els gols, les expectoracions, així com l’intercanvi de samarretes. També s’han suspès els controls de dopatge a Espanya. 
• La violència. El fet que no hi hagi aficionats als estadis ha fet que el grau de violència disminueixi radicalment. Alguns autors que col·laboren en el llibre escrit per Pérez, plantegen que la pròpia pandèmia i els estigmes que es puguin produir respecte a determinats col·lectius de persones contagiades pot convertir-se en un nou factor a tenir en compte.  
• Estadis esportius. Si bé abans eren espais de congregació de masses i diversió, ara han deixat de ser espais de confiança. No s’admeten espectadors durant les competicions. El repte que es presenta ara serà la forma en què es permetrà de nou el seu accés, encara que sigui de forma progressiva. S’haurà de veure com reaccionen els aficionats, ja que són llocs on és més fàcil que es produeixi un nou rebrot. 

A més, la pandèmia està accelerant alguns processos que ja s’estaven donant com els “smart stadiums” o estadis intel·ligents. Els avenços tecnològics que siguin accessibles als clubs i federacions faran que s’implantin ràpidament per garantir la salut de treballadors i espectadors. S’està estudiant que hi hagi eines de control per a l’assistència dels espectadors amb reconeixement facial, i el procés d’higienització dels estadis es veurà reforçat.

• Pagaments a través de mitjans electrònics. A la llarga, els pagaments en efectiu deixaran d’utilitzar-se per donar pas als pagaments electrònics.  
• Reconeixement facial i protecció de dades. Si s’implanta el reconeixement facial o d’empremta dactilar s’haurà de gestionar per compatibilitzar-lo amb la intimitat dels espectadors i la protecció de dades.  
• Vulnerabilitat de l’ esport en la societat. La progressiva comercialització no ha anat a la par amb l’evolució dels interessos dels esportistes i aficionats.  
• Analitzar com ha afectat la crisi en l’esport i en aquells col·lectius històricament discriminats. Després de la pandèmia, col·lectius com el femení i el de persones amb discapacitat. Possiblement pot ser els col·lectius que més perjudicats surtin després de la crisi.  
• Ressorgiment de l’esport a casa. Després del confinament ha augmentat la pràctica de l’esport a casa, fet que possiblement impactarà als gimnasos.  
• Auge dels e-sports. Si bé és cert que els e-games i e-sports estaven a l’alça, després del confinament s’ha disparat el seu consum i pràctica. S’han pogut realitzar des de casa i, en gran mesura, després de la suspensió de les competicions esportives estrictes han ocupat aquest espai.  
• Medi ambient com a repte. Les federacions darrerament han tingut una major preocupació pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Potser, després de la pandèmia, el món de l’esport es mostra més conscienciat per la preservació del medi ambient.