El Dr. Gonzalo Bernardos reflexiona a la ponència “2023 en clau econòmica: riscos i oportunitats” sobre l’entorn macroeconòmic i els possibles escenaris que es preveuen pels pròxims anys.
Aquesta masterclass forma part del cicle de ponències magistrals organitzades per l’Euncet Business School on grans referents dels seus sectors i conferenciants internacionals aborden els reptes i els desafiaments actuals del management.
Vídeo resum: 2030 en clau econòmica: riscos i oportunitats, a càrrec de Gonzalo Bernardos
En el següent article, t’expliquem des d’una perspectiva econòmica el que ofereix el 2023 i les previsions que s’estimen pels següents anys.
Cap a un canvi de model econòmic
Per poder entendre la situació en la qual ens trobem i poder conèixer tots els factors que estan condicionant la macroeconomia actual i continuaran fent-ho en el futur, hem de resoldre algunes incògnites i fer una petita retrospecció.
Existeix el temor generalitzat que es visqui el 2023 una crisi similar a la ja soferta entre el 2008 i el 2013, resultat de la gran especulació immobiliària. La realitat és que enrere va quedar ja aquesta filosofia estesa de “viure per sobre de les nostres possibilitats”. Aquest període es va caracteritzar per ser una crisi amb falta de demanda, el que va provocar que molts polítics apliquessin mesures d’austeritat, amb el que van estendre els efectes i l’impacte de la crisi tres anys més.
“El més probable és que el 2023 no hi hagi una crisi, però sí un estancament econòmic.” – Gonzalo Bernardos“
Bernardos assegura que el que va passar el 2008 no es repetirà el 2023, però sí que és probable que hi hagi un estancament econòmic. Això es deu al fet que tant Espanya com Catalunya mostren una major resistència a la crisi, a diferència dels països veïns i de les grans potències que estan patint els danys col·laterals de la guerra entre Rússia i Ucraïna per la seva dependència industrial i energètica amb el país dirigit per Vladímir Putin:
- Crisi industrial per la dependència energètica. Molts països europeus utilitzen el gas com a principal font d’energia i una de les principals afectades és Alemanya. La guerra actual entre Rússia i Ucraïna està fent que els països que depenen energèticament dels subministraments exportats per Rússia pengin d’un fil i temin una possible recessió.
- Relacions comercials. L’escàs creixement de la Xina per l’explosió de la seva bombolla immobiliària i la política de Covid zero també perjudica a Alemanya, ja que és un dels països que més productes exporta al país asiàtic.
Evolució històrica del model econòmic
Des de l’edat moderna fins a l’actualitat han existit diferents models econòmics. El 1776, Adam Smith va teoritzar sobre l’origen de la prosperitat de països com Anglaterra o els Països Baixos a la seva obra La riquesa de les nacions, llibre de referència que va fundar l’economia clàssica i el liberalisme econòmic.
Un altre moment històric que marcaria l’evolució econòmica va ser el Crac del 29 derivat de la borsa especulativa. Aquest fet va suposar la fallida dels bancs i del pensament liberal. L’economista britànic John Maynard Keynes a la seva Teoria general de l’ocupació. L’interès i els diners va proposar la intervenció de l’estat com a mesure per corregir el sistema capitalista i incrementar així la inversió i el consum. Això ja s’estava posant en pràctica als Estats Units amb el president Franklin D. Roosevelt i la seva política “New Deal”.
Anys més tard es va viure l’etapa de major creixement del sistema capitalista que va ser de 1945 fins a 1973, any en què va sorgir una nova recessió produïda per la crisi del petroli resultat de la guerra entre els països àrabs i Israel.
NEOLIBERALISME, CAIGUDA DEL MURO DE BERLÍN I GLOBALITZACIÓ COMERCIAL
El conflicte bèl·lic entre l’Iraq i l’Iran, que va començar el 1980, va suposar una pujada de la inflació. Davant aquest context, Margaret Thatcher i Ronald Reagan van apostar per un nou model econòmic: el neoliberalisme, el qual es caracteritza per reduir el poder de l’Estat i per defensar la competència com la característica fonamental de les relacions socials.
Un altre dels anys que ha marcat l’economia global va ser el 1989, l’any de la caiguda del Murode Berlín, la fi del bloc comunista i l’entrada de països de l’est a Europa. Aquest nou context va reformular els models industrials de molts països i va crear noves sinergies. A finals dels anys 90 la Xina va viure un gran creixement i el fenomen de la globalització comercial va prendre força. Molts països van desplaçar les seves inversions al sud-est asiàtic per estalviar costos.
BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA, PANDÈMIA I CRIPTOMONEDAS
El 2008 sempre serà recordat com l’any de la primera gran crisi mundial causada per una bombolla especulativa immobiliària. Aquest fet encara té un impacte directe en la societat i en l’economia.
El descontentament dels ciutadans davant la reducció del seu nivell de vida generat per les polítiques d’austeritat impulsades per la Comissió Europea va conduir a un augment del suport popular als partits d’extrema dreta i esquerra.
La política de baixos tipus d’interès i la major propensió al risc dels inversors van generar una gran especulació en empreses tecnològiques i criptomonedes.
“El bitcoin és una de les grans bombolles especulatives actuals. És la tulipa del s. XVII.” – Gonzalo Bernardos
La fluctuació del valor de les criptomonedas, així com la seva desregulació està convertint el fenomen de les monedes digitals com la nova especulació del segle XXI.
Per Bernardos, si aquest fenomen es regulés, deixaria de tenir interès per als inversors, ja que s’equipararia a les monedes digitals que ja es plantegen implementar les reserves federals.
2023, any de punt mort i d’oportunitats
L’any 2023 es presenta com un any d’estancament que afectarà, especialment, el sector immobiliari. Bernardos apunta que s’estima una baixada de les vendes immobiliàries del 15 % i una baixada de preus entre un 3 i 5 %.
Ara bé, malgrat aquesta situació aquest mateix any també apunta a l’optimisme. Les oportunitats que es presenten són:
TENDÈNCIA POSITIVA DE LA TAXA D’ATUR
La taxa d’atur el 2009 era del 24,8 % i el 2022 va baixar fins al 12,5 %. S’estima que, amb l’ús dels fons europeus per part de l’administració pública per aplicar noves mesures, s’aconsegueixi reduir la xifra per sota del 10 % en 2025.
“Estem tornant a poc a poc a xifres d’ocupació molta millors.” – Gonzalo Bernardos
Bernardos assenyala que actualment existeixen més de 125.000 llocs de treball per cobrir, la qual cosa es presenta com una oportunitat per a les administracions i el mercat laboral. La reforma laboral del 2022 ha ajudat a equilibrar treball i empresa, i per a l’economista “en conseqüència, farà que es vegin pujats els sous durant l’any vinent”.
LA FI DE L’AUGE DE LES EMPRESES EMERGENTS TECH
Un altre dels fenòmens que marcaran el 2023 és la possible fi de l’auge de les empreses emergents tech i els seus models de finançament. “Veurem caure a moltes empreses emergents tecnològiques que no han generat beneficis i han viscut de finançaments”, apunta Bernardos.
Les administracions públiques necessiten reactivar el model industrial del país i, per això, és necessari que les empreses generin beneficis.
JUBILACIÓ DE LA GENERACIÓ BABY BOOM
Durant els propers anys, tots els ciutadans espanyols i catalans nascuts entre 1957 i 1977 podran jubilar-se. Això significa que es necessitarà el relleu laboral de noves generacions, que actualment sembla no existir o no comptar amb els recursos necessaris per poder agafar aquest testimoni.
DISTRIBUCIÓ DELS FONS EUROPEUS
“Espanya és el país que menys fons europeus executa”, afirma Bernardos. La lenta assignació d’aquests recursos econòmics està alentint el desenvolupament econòmic i industrial. Per l’economista, aquests fons podrien utilitzar-se per incentivar la producció nacional, no només de components del sector automobilístic, sinó també de vehicles elèctrics.
També assenyala la necessitat de potenciar el turisme sanitari, el qual pot ser una oportunitat de creixement si se sap aprofitar.
ELS OBJECTIUS SOSTENIBLES EN EL PUNT DE MIRA
El canvi climàtic és una realitat i és crucial apostar per mesures que aconsegueixin revertir la situació i reduir la petjada de carboni i l’impacte mediambiental de l’activitat industrial.
Ara bé, Bernardos assenyala que “Europa no és sobirana ni en energia ni en aliments”, això implica que no s’ha d’anteposar l’impacte mediambiental sense un pla estable que permeti la viabilitat de l’activitat empresarial. És a dir, és necessari apostar per contribuir a complir els objectius de l’Agenda 2030, però potser aquests haurien de remodelar-se tenint en compte les infraestructures empresarials i els models d’activitat actuals, ja que han d’anar a l’una per a no suposar una altra crisi en el futur.
Aquestes han estat algunes de les claus presentades pel Dr. Gonzalo Bernardos en la ponència b. Prepara’t per a fer front als desafiaments que es presenten per als pròxims anys amb la Executive Education de Euncet Business School i sé el líder que necessiten les empreses!
