A la ponència ‘Radar Econòmic Global: 2022’, organitzada per l’Euncet Business School, l’economista Xavier Sala-i-Martín reflexiona sobre els factors que determinaran l’evolució del motor econòmic global. La masterclass s’inclou dins del cicle de ponències magistrals, a través de les quals l’Euncet Business School aborda els reptes actuals del management amb la visió i l’experiència de grans referents i conferenciants internacionals.
Al següent article, t’expliquem quins són, en quina forma afectaran i per què s’ha convertit això en el principal repte del sistema educatiu actual.
Guerres, pandèmies i seqüeles psicològiques
Encara que l’any 1918 ens sembli llunyà, la realitat és ben diferent. La societat d’aquell moment guarda moltes similituds amb l’actual. Després de la Primera Guerra Mundial i de la Grip Espanyola, les generacions que ho van viure van sofrir grans seqüeles psicològiques per la virulència i la mortalitat que van suposar tots dos episodis històrics, fet que també s’està produint després de la pandèmia per la covid-19 i l’actual guerra iniciada per Putin contra Ucraïna.
“Un dels factors que determinarà el nostre motor econòmic és la pandèmia per la covid-19”, Xavier Sala-i-Martín.
El coronavirus ha posat en evidència la hiperglobalització nascuda després de la Caiguda del Mur de Berlín i estratègies com la política “Covid zero” de la Xina, basada en estrictes protocols per a l’eliminació del virus com el tancament de fronteres i els aïllaments massius, han tingut i tenen grans repercussions en l’economia global.
“Els europeus som hipòcrites. Rebutgem la guerra, però no el gas”, Xavier Sala-i-Martín.
D’altra banda, la guerra instigada per Putin ha posat de manifest les mancances de Rússia, la qual era percebuda per molts com una gran potència econòmica i ara el seu PIB és de la grandària del d’Espanya.
Inflació, deute i dèficit
La suma de l’impacte de la guerra i de la pandèmia estan donant com a resultat pujades de preus no vistes des dels anys setanta.
“El dèficit és el problema [inflació]. Quan se soluciona amb més dèficit aquest augmenta.” – Xavier Sala-i-Martín.
Governs com l’espanyol han proposat com a solució subsidiar la gasolina, però això l’única cosa que suposa és un augment d’aquest dèficit, cada vegada més “estratosfèric”. En canvi, els bancs estan pujant els tipus d’interès per tal de fer-li front, malgrat que aquesta mesura creï una recessió, ja que actualment Espanya té els tipus d’interès al 0 %, i, quan aquest pugi, pot entrar en fallida tècnica. És que Europa, per primera vegada en la seva història, s’ha endeutat.
Desglobalització, nou ordre mundial i la debilitació de l’economia xinesa
La guerra d’aranzels entre la Xina i els Estats Units ha suposat l’inici del procés de desglobalització, en el qual el país asiàtic ha passat de ser un dels principals exportadors el 2018 a repatriar i a apostar per la indústria local creant noves fàbriques, originant així una bombolla immobiliària.
“El procés de globalització s’està trencant i amb la pandèmia s’ha agreujat. Pot ser una oportunitat per a qui ho sàpiga aprofitar”, Xavier Sala-i-Martín.
És en aquest punt en el qual trobem una globalització dual protagonitzada, per una banda, per la mateixa Xina i, per l’altra, pels Estats Units i Europa.
Quarta revolució industrial, bioenginyeria i intel·ligència artificial
Paral·lelament als factors anteriorment esmentats, la tecnologia ha continuat evolucionant i continua sent un dels condicionants en el desenvolupament de l’economia global.
“La quarta revolució industrial és la mare de totes. Cada nova tecnologia podria ser una revolució per si sola”, Xavier Sala-i-Martín.
En els últims anys, la irrupció de noves tecnologies, emmarcades dins d’aquesta quarta revolució industrial, bé podrien ser una revolució per si soles. Totes han arribat al mateix temps, encara que entre elles destaca la intel·ligència artificial i la bioenginyeria. La manipulació mèdica, així com el desenvolupament d’una tecnologia que capacita a les màquines a analitzar dades i a fer prediccions amb aquestes, suposen tot un gran avenç amb un potencial d’aplicabilitat encara desconegut.
Futur incert, el gran repte del sistema educatiu actual
El sistema educatiu sempre ha tingut com a objectiu formar i capacitar la societat per fer front al món que vindrà. Ara bé, davant el context VUCA en el qual ens trobem, cada vegada és més difícil saber quins perfils professionals seran els més demandats en el futur, ja que tot evoluciona a ritmes vertiginosos.
“El sistema educatiu actual està basat en la idea que les professions perduren, però amb la quarta revolució industrial tot és més volàtil i canviant”, Xavier Sala-i-Martín.
Fent un resum simplista podríem dir que la nostra vida adulta es basa en 3 fases: educació, treball i jubilació. Uns anys enrere, els treballs eren més rígids i estables, però actualment tot ha canviat. Cada vegada el mercat laboral és més volàtil i i resulta imprescindible adaptar-se a les noves tecnologies i a les necessitats socials.
És aquí on es troba el principal dilema de les universitats. Els seus plans d’estudi i les seves metodologies educatives estan basades en la idea que les professions perduren, però la constant evolució dels mercats i indústries demanda perfils més polivalents i àgils.
Aquest repte és un gran desafiament per als docents i centres universitaris. Per això, des de l’Euncet Business School apostem per la constant actualització dels coneixements i de les habilitats amb la nostra oferta formativa Executive Modular Education (EMA).
Formats per postgraus que combinats entre si poden convertir-se en un màster o en un MBA, els programes EME aborden les diferents àrees de qualsevol negoci o indústria: màrqueting, management, vendes, finances, innovació i emprenedoria, supply chain, operacions, gestió de projectes.
