5 Motius per estudiar un Màster Universitari en matèria de gestió empresarial

Ja fa uns quants anys que per a aquelles persones que cursaven estudis superiors a la Universitat i, amb el temps, desitjaven progressar professionalment, ocupant llocs de responsabilitat en les organitzacions en les quals treballaven, els aprenentatges adquirits en aquella etapa educativa resultaven insuficients per afrontar amb èxit l’exigència de l’acompliment d’aquests llocs, per diversos motius. 

El primer d’ells pot identificar-se amb la lògica inexperiència i la manca de maduresa de la majoria dels estudiants que, accedint a les seves carreres universitàries des de l’etapa de l’ensenyament secundari, no tenen una visió realista de l’àmbit productiu i laboral. 

Tal desconnexió, per natural que sigui, no deixa de ser un inconvenient per optimitzar l’aprofitament per part de l’alumnat dels coneixements que els estudis universitaris els ofereixen, amb la qual cosa és habitual que l’esforç de l’estudiant es concentri més a aprovar les seves assignatures que a aprendre’n amb la finalitat d’aplicar aquests coneixements en el seu futur,  en un escenari de treball amb el qual, òbviament, no es troben familiaritzats. 

A això s’ha d’afegir que els estudiants, mentre cursen les seves carreres, tampoc tenen gaire clar a què exactament voldran dedicar-se en la seva trajectòria professional, una vegada assentats en la mateixa, així mateix pel desconeixement del gran ventall de possibilitats existent en matèria de llocs de responsabilitat. 

En relació a aquests llocs, l’estudiant universitari té capacitat per apreciar la jerarquia, el prestigi social, la remuneració o certs privilegis que s’ atorguen als càrrecs directius, però no té capacitat per identificar les competències professionals necessàries per desenvolupar-los. 

Posem exemples, que sempre són molt il·lustratius: És clar que el primer propòsit professional d’un metge és el de tractar les malalties dels seus pacients i procurar la curació d’aquests. També està clar que el propòsit d’un arquitecte és de dissenyar edificis o el d’un enginyer el de dissenyar i/o controlar sistemes, instal·lacions o maquinàries moltes vegades vinculades a la producció. 

Posem per cas que, un bon dia, el metge aspira a dirigir una clínica o un hospital, i que l’arquitecte o l’enginyer, a més de dissenyar i controlar els seus projectes tècnics han de dirigir i rendibilitzar obres o línies de producció, és a dir, han de configurar i controlar pressupostos, gestionar recursos materials i, el més complex, persones. 

Aquí, els seus coneixements científics o tècnics no són suficients. 

L’aparició de les anomenades Business School van suposar un concepte diferencial amb relació al purament acadèmic de la carrera universitària i la seva continuació cap a un doctorat (dedicació futura a la docència o a la recerca), que era el panorama del tercer cicle universitari oficial, en aportar programes molt orientats a donar resposta al teixit organitzacional (empreses i institucions,  tant privades com públiques, preparant els seus participants per al gran repte dels llocs de direcció: la presa de decisions, minimitzant el risc sempre existent de l’equivocació. 

És impossible eliminar completament el risc d’error que sempre acompanya tota presa de decisions, però si és possible minimitzar aquest risc substituint la intuïció pels coneixements i les tècniques de gestió. 

Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, la paraula màster, procedent de l’anglès, master’s (degree), significa; literalment, grau de mestre. L’accepció li atorga el significat de mestratge (‖ curs, o títol de postgrau). Si ens atenim a aquesta interpretació, qui cursa i supera un programa màster pot considerar-se “mestre” en la matèria tractada en el màster. 

L’Espai Europeu d’Educació Superior, també conegut com a Pla Bolonya, va suposar la incorporació i el reconeixement oficial dels programes Màster en el sistema educatiu espanyol doncs, fins aleshores, el reconeixement es limitava al del títol propi emès per la institució educativa que l’impartia. 

Màsters hi ha moltíssims, derivats de les diferents branques de coneixement desplegades en totes i cadascuna de les famílies professionals, però, per sintetitzar, podrien classificar-se, igual que aquestes, en científics, tècnics o de les ciències socials, i, en aquestes últimes, caldria distingir, fonamentalment, entre els jurídics i els d’administració. 

Concretant en els Màsters d’Administració, caldria distingir entre els generalistes i els especialitzats. Podríem preguntar-nos el perquè d’aquesta distinció i la resposta és senzilla: perquè els àmbits de la presa de decisions en les organitzacions, ara per ara i en el futur immediat i a mitjà termini, estan així concebuts, conforme a les denominades àrees funcionals de gestió en l’empresa, que, bàsicament, són: àrea de màrqueting, àrea de gestió comercial,  àrea de producció i logística, àrea d’ organització i recursos humans, i àrea d’ administració i finances. 

La direcció de cadascuna d’aquestes àrees, és a dir, la presa de decisions en cadascuna d’ aquestes àrees, requereix d’especialistes en els coneixements i tècniques de cadascuna d’ elles, com més profunds especialistes, menor serà, com s’ ha esmentat, el risc d’ error. D’aquesta necessitat se’n deriven els màsters en direcció de màrqueting, en “suply chain management”, en direcció de recursos humans o en direcció financera. 

Però, a més d’aquestes especialitats, no ens oblidem del tradicionalment consolidat com el rei dels màsters, per la seva implantació i la seva demanda majoritària, el molt conegut per l’acrònim MBA, que significa Master in Business Administration, o, traduït, Màster en Administració i Direcció d’Empreses: el màster generalista de l’administració d’empreses. 

Per què aquest programa? També és senzilla la resposta, i és perquè les organitzacions, a més d’ especialistes d’ àrea, necessiten una coordinació de la presa de decisions en les diferents àrees perquè aquestes es trobin alineades amb els propòsits de l’ organització, és a dir, amb la seva estratègia i finalitat. D’aquí la figura del gerent, director general, CEO o com vulguem denominar-lo, però és la figura que, assumint el mandat de la propietat derivat de les resolucions de l’òrgan de govern de l’organització, ha d’aglutinar els esforços de cadascuna de les àrees, tot i que harmonitzant, o, valgui la redundància en aquest cas, dirigint els directors de les diferents àrees. 

El perfil, per tant, ha de reunir el suficient coneixement de les diferents àrees funcionals (màrqueting, comercial, supply chain, recursos humans, finances), com per poder compartir i debatre la presa de decisions amb totes i cadascuna de les direccions d’àrea, a més de desenvolupar profundament les habilitats pròpies de la gestió de persones, que, com s’ha dit,  és la part més complexa de la direcció organitzacional. 

Així doncs, després de la finalització de la carrera, i en la branca d’administració d’empreses, es pot elegir, segons el propòsit professional, entre un màster especialitzat o un MBA, però sempre atenent els requeriments d’ exigència que l’ alumne tindrà per demostrar la seva capacitat en relació al lloc que es proposi exercir. 

En aquest sentit, hi ha uns factors decisius que caracteritzen els bons màsters: professorat, metodologia i activitats d’ aproximació i contrast amb la realitat de l’àmbit empresarial. 

Pel que fa al professorat, és un factor essencial que, en la impartició de la matèria, aquest pugui aproximar l’alumnat a la realitat, la qual cosa suposa que, a més del desenvolupament conceptual, se li aportin elements pràctics per exercitar amb suficiència l’aplicació dels coneixements i les tècniques a les problemàtiques reals que se succeeixen en les empreses i institucions per desenvolupar,  amb això, l’habilitat en la presa de decisions, sabent que no existeix la recepta única, atès que no hi ha dues organitzacions iguals. El desenvolupament de l’habilitat suposarà la capacitat d’ analitzar l’especificitat de cada situació i d’aplicar a cadascuna d’ elles la decisió més convenient, sabent mesurar-ne les conseqüències. 

La combinació, per tant, de l’excel·lència acadèmica, amb una solvent i contrastada trajectòria professional en el món empresarial / institucional, és la premissa que augura la idoneïtat dels components del claustre docent d’un programa Màster, a més de, òbviament, una demostrada capacitat pedagògica: saber, però saber transmetre. 

Pel que fa a la metodologia, aquesta ha de ser activa i participativa. Llevat d’honrades excepcions, principalment per compliment legal, la gestió empresarial no és una ciència exacta. Si ho fos, no es produirien fallides empresarials. Com a ciència empírica doncs, aprèn contínuament de la realitat, cada vegada més canviant i incerta, per la qual cosa la recopilació, anàlisi i estudi de la resolució de casos empresarials és imprescindible. Saber el què i el perquè de les decisions que s’ agin pres davant de diferents problemàtiques, així com les seves conseqüències, influirà decisivament en la comprensió de l’alumnat dels diferents escenaris amb els quals pot trobar-se en la realitat i a preparar el seu cervell per a l’anàlisi i resolució de situacions problemàtiques. 

Proporcionar l’ocasió d’aportar idees i de debatre-les amb el professorat i els companys, és practicar per desenvolupar la capacitat d’anàlisi i el contrast del propi punt de vista amb el d’altres persones, tal com succeeix en la realitat quan es treballa en equip. 

Comptar amb la participació d’ experts professionals del món empresarial mitjançant conferències, masterclass o altres formats complementa notablement el professorat i la metodologia pràctica aplicada per aquest, en permetre a l’ alumnat abocar-se a les experiències reals que aporten aquests professionals i debatre-les amb ells. 

Hi ha molts elements que poden caracteritzar un bon programa de màster, però, per no allargar massa aquesta exposició, i ja que s’ha esmentat la importància del contrast conceptual de les matèries amb la realitat, potser s’hauria de ressaltar la mateixa, és a dir, trepitjar l’empresa. Les visites a les empreses i les explicacions per part de tècnics i directius de les mateixes sobre el seu funcionament són un factor que, en un màster, complementa magníficament el contrast dels ensenyaments amb la realitat en què aquests hauran de ser aplicades. 

Resumint, si volem identificar 5 motivacions per realitzar un Màster Universitari Oficial en la branca d’administració d’empreses, aquestes podrien ser: 

• Adquisició de la competència professional necessària per iniciar una carrera professional amb preparació suficient per ocupar llocs de responsabilitat en l’àmbit organitzacional, ja siguin generalistes o especialitzats. 
• Oportunitat d’assistir a sessions lectives impartides per professors amb contrastada experiència professional i excel·lència acadèmica. 

• Oportunitat de participar activament en les sessions lectives, analitzant casos reals, aportant idees a la resolució de les problemàtiques plantejades i debatent amb professors i altres alumnes. 
• Oportunitat d’accedir a experiències empresarials reals mitjançant l’assistència a xerrades d’ experts professionals de contrastada solvència en el món empresarial. 
• Oportunitat d’accedir al procés productiu i de gestió d’empreses explicat, en visites a les plantes, pels seus directius i tècnics.  

Des de la incorporació dels Màsters Universitaris Oficials al tercer cicle del sistema educatiu espanyol, l’Euncet Business School, com a centre adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha desenvolupat i impartit la seva pròpia línia d’aquest tipus de programes, comptant en l’actualitat amb el Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses i amb el Màster Universitari en Direcció de Màrqueting , ambdós amb titulació oficial per la UPC, que, per suposat, compleixen perfectament amb els requisits de la més alta exigència per proporcionar als seus alumnes una més que profitosaexperiència formativa.  

El reconeixement del qual l’Euncet Business School gaudeix en l’actualitat entre el teixit empresarial del seu entorn i la seva xarxa d’empreses col·laboradores és una altra de les raons afegides que fan d’aquesta escola de negocis l’elecció de garantia per cursar un Màster Universitari en matèria de gestió empresarial. 

Dr. Oscar Coduras Martínez

Director del Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses.

Euncet Business School