‘Neuromanagement’, persones i crisi, webinar a càrrec de Meritxell Obiols

La Dra. Meritxell Obiols, docent del màster universitari en Direcció de Màrqueting de l‘Euncet Business School, ha estat l’encarregada de presentar el webinar “Neuromanagement,persones i crisi”. Obiols és també CEO de coaching BCN i especialista en Intel·ligència Emocional i Lideratge.
Gràcies a UFEC Academy, i en col·laboració amb l’Euncet Business School, aquesta és la quarta entrega de la sèrie de webinars que s’aniran oferint sobre àrees d’interès i actualitat per a la comunitat Euncet.

‘Neuromanagement’, quan la neurociència i el lideratge s’enlairin 

El context actual, la crisi del coronavirus 

La situació excepcional que ens està tocant viure ha arribat de “sorpresa” per a molts. Es podria dir que les múltiples situacions que està comportant aquesta crisi sanitària pel coronavirus les podem resumir en la paraula ‘pèrdua’. Hi estan havent pèrdues de tota mena: de treball, a nivell personal, econòmiques i laborals.  Aquesta situació d’incertesa en què els líders no disposen de tota la informació per a la seva correcta presa de decisions converteix la neurociència en una eina de gran utilitat per a aquesta gestió d’emocions i managament. 

Liderant amb intel·ligència emocional 

Durant el webinar, Obiols ha proporcionat els recursos o eines de la neurociència que ella considera clau per gestionar situacions de crisi amb intel·ligència emocional. 

Si pensem en un context incert, sense precedents similars i amb una presa de decisions urgent, segurament pensem en el mètode “assaig-error”. A priori, és un bon recurs, però cal tenir cura perquè el nivell d’error té cert límit, i és que l’impacte d’una mala decisió pot ser letal, afirma Obiols.   Per a la ponent és essencial integrar els dos hemisferis que formen el nostre cervell. Venim d’una educació cartesiana caracteritzada per centrar-se en el pensament, el llenguatge, l’escriptura, “el més tangible, l’hemisferi esquerre. En canvi, solem descuidar l‘hemisferi dret, el creatiu, intuïtiu, emocional. La capacitat de combinar tots dos en la presa d’una decisió pot ser el valor diferencial per ser un bon líder.   És essencial ser conscients que el cervell crea noves xarxes neuronals amb l’aprenentatge. Per això, hem de mantenir l’estímul intel·lectual per regenerar neurones, i així no atrofiar el nostre cervell. Aquesta capacitat de les neurones és el que es coneix com a neuroplasticitat.  

A l’àmbit relacional, hi ha les neurones mirall. Aquestes es produeixen d’una forma natural quan estem en connexió amb algú. Gràcies a elles existeix l’empatia, un requisit imprescindible en un líder. I és que, gràcies a les neurones mirall es poden crear climes emocionals, que poden ser tòxics o positius. “Ningú és neutre. Tothom genera climes“, afirma Obiols. La pregunta és quin clima genero jo? Hi ha persones que tenen molt impacte en les altres, i el rol jeràrquic pot ajudar si s’aplica per construir. La influència que té un líder en el seu equip ha de servir per crear un contagi emocional que inspiri.  

Un altre dels requisits que s’ha de tenir en compte a l’hora de liderar equips és l‘atenció al present i la programació cerebral. Potenciar la concentració quan s’està treballant en alguna cosa és essencial per a uns resultats eficients. Obiols considera que el multitasking té un “peatge” en el rendiment, per la qual cosa cal entrenar l'”aquí i ara”. Tècniques com el mindfulness poden ser útils.  

A més d’això, és important delimitar horaris, per exemple, quan realitzem teletreball. Hem de gestionar el temps com a estratègia per a l’estrès. En situacions elàstiques, com l’actual, s’ha de mantenir una certa rutina horària, per no desgastar-nos amb grans volums de feina que ens treguin temps per a nosaltres mateixos. 

Gestionar l’estrès per liderar equips 

“L’estrès ens fa perdre capacitats intel·lectuals“, amb aquesta afirmació Obiols ha volgut reforçar la importància de mantenir un estat de serenitat en situacions descontrolades. L’explicació científica mostra que l’estrès genera cortisol que fa que aquest ataqui el cor, i en conseqüència, mate neurones. 

Per evitar que l’estrès s’apoderi del control de la situació cal saber en quin punt de la corba de l’estrès ens trobem. Si bé és cert que per rendir al màxim cal l’estrès positiu, no ens hem de deixar contaminar. Forçar situacions portant-les al límit pot repercutir en la nostra salut. Hem d’evitar la inundació emocional i gestionar el contagi emocional negatiu tenint dates de descans i respectant-nos. 

Consells per a un clima emocional positiu 

Altres característiques que ha de reunir un bon líder és la de tenir un joc interior. Un diàleg amb si mateix positiu que li permeti transmetre-s’ho i contagiar-lo a la resta de l’equip. A més d’això, també és important el sistema de reforç i recompensa. Aquest salari emocional ajuda que l’equip se senti valorat i, per tant, que rigui millor. Amb el reconeixement al seu treball el cos genera dopamina, un neurotransmissor que augmenta la sensació de benestar, aprenentatge.  

Un altre dels factors és tenir en compte tot l’equip en el dia a dia. Utilitzar la memòria per prendre decisions i planificar no sempre té bons resultats si es fa sol. La memòria, de tot el conjunt d’ una situació, es queda amb la conclusió final. S’oblida del procés, dels errors que van poder anar apareixent, i que ara es podrien haver evitat. És important objectivar la informació, i per això és important comptar amb tots els integrants de l’equip. 

El neurolideratge del segle XXI viu en un constant canvi de paradigma. Es necessiten líders amb intel·ligència emocional perquè puguin gestionar equips d’Alt Rendiment. Han de saber fer preguntes, han de ser líders coach que fomentin equips autònoms i sàpiguen delegar. No pot passar tot per una sola persona, conclou Obiols.  

El pròxim lliurament d’aquestes píndoles informatives anirà a càrrec de la Dra. Mònica Utrera. “Efectivitat de lideratge a través de presentacions en públic” és un webinar amb el qual els assistents aprendran que les presentacions en públic són un recurs òptim per al lideratge perquè a través d’elles es poden desenvolupar competències que el líder d’avui ha de tenir.